Aquest dimecres, l'Estat espanyol s'enfrontava a l'Examen Periòdic Universal de l'ONU en què s'analitza l'estat dels drets humans en els estats que integren aquesta organització. Així, els representants espanyols han llegit el seu informe amb una manca total d'autocrítica i han escoltat les recomanacions de la resta de països, que han posat el focus en la situació que pateixen els menors no acompanyats un cop entren dins les fronteres espanyoles i també tot el que té a veure amb la violència de gènere i les seves víctimes. Òmnium Cultural i altres entitats independentistes com l'ANC, han anat enviant durant els últims mesos informes als Estats que avui passaven revista a Espanya (explicant-los des de les vulneracions dels drets lingüístics fins a l'espionatge que han patit els líders polítics catalans o la no aplicació de la llei d'amnistia) i Xavier Antich, president de l'organització, s'ha desplaçat fins a Ginebra per seguir l'examen.
Un cop finalitzada la sessió, Antich ha celebrat que diferents dels països han fet referència a alguns dels punts que recollia Òmnium als seus informes: "Per nosaltres era molt important denunciar les mancances democràtiques de l'Estat, amb un govern que promou les infiltracions policials i l'espionatge i que té una cúpula judicial que està sabotejant la llei d'amnistia, atacant la sobirania del parlament, i també ataca el model d'escola catalana i els drets lingüístics". En aquest sentit, ha remarcat que alguns dels estats han denunciat aquestes "vulneracions". Amb tot, Antich també ha assegurat que a Òmnium (entitat que ha anat denunciant l'espionatge polític des de l'abril del 2022, quan es va confirmar que l'ús de Pegasus contra l'independentisme provenia de dins de l'Estat", li ha "sobtat la manca de sensibilitat per un tema que afecta els drets fonamentals".
Les demandes d'Òmnium i la resta d'entitats
A mitjans de febrer, Òmnium i l'ACN, juntament amb una vintena d'entitats més van denunciar davant l'ONU tot un seguit de vulneracions en els àmbits dels drets civils, polítics, culturals i socioeconòmics. Les entitats en qüestió van proposar als estats que recomanessin a Espanya que garantís l'aplicació de la llei d'amnistia, ara bloquejada per la justícia. Pel que fa al CatalanGate, les entitats reclamaven "posar fi immediatament a les pràctiques d'espionatge il·legal" i també "dur a terme una investigació immediata, independent, exhaustiva i eficaç", del cas. Respecte del problema de l'habitatge, un dels elements que han anat posant sobre la taula els països durant la sessió d'aquest dimecres, des de Catalunya demanen "desenvolupar un marc normatiu per protegir el dret a l'habitatge" i posar en marxa una estratègia d'emancipació juvenil. Amb l'ús del català sota mínims, plantejaven recomanar protegir el model d'immersió lingüística en català a les escoles per garantir-ne la continuïtat i l'efectivitat com a eina d'inclusió social.