La violència de gènere, el tracte que reben els menors no acompanyats, la lluita contra el racisme i la xenofòbia, el combat contra el tràfic de persones o les dificultats d’accés a la vivenda ha estat alguns dels punts de preocupació que més han reiterat els diferents països que han intervingut en l’Examen periòdic universal a què les Nacions Unides sotmet cada cinc anys els països membres del Consell de Drets Humans. Això no obstant, la preocupació per la vulneració del dret a la llibertat d'expressió o reunió, que pot comportar la llei de Seguretat Ciutadana, la protecció de les minories, o la necessitat d'investigar els crims de la dictadura franquista han estat també presents en algunes de les intervencions.
L’examen ha començat amb l’informe presentat per l’Estat espanyol, amb una delegació encapçalada pel secretari d’Estat d’Exteriors, Diego Martínez, que ha comparegut acompanyat de representants de deu ministeris, que s’han encarregat de respondre algunes de les observacions exposades al llarg les gairebé tres hores d'examen. Cadascun dels països membres del Consell de Drets Humans que ha intervingut ha disposat de poc més d’un minut per exposar les seves observacions i recomanacions sobre la situació dels drets fonamentals a Espanya.
Violència contra les dones
La violència contra les dones i la lluita per la igualtat d’oportunitats ha estat un dels punts que s’han repetit en la major part de les intervencions, amb peticions molt concretes com la de la delegació d’Islàndia, que ha reclamat solucionar les “llacunes” detectades a la llei sobre violència de gènere.
Igualment, l’acollida als menors no acompanyats que arriben a l’Estat espanyol, la necessitat de preservar els drets d'aquests nens i de formar els funcionaris responsables del procés de la seva identificació per evitar situacions denigrants o la vulneració dels seus drets ha estat un punt destacat per països com Botswana o LIechenstein. La prevenció i combat contra els matrimonis infantils forçats ha aparegut també en diferents intervencions, entre les quals, la de Portugal.
La tracta de persones, amb especial atenció a nens i dones, ha aparegut en nombroses intervencions, que, en termes generals, han coincidit també en la necessitat de lluitar contra el racisme i la xenofòbia. Diferents països com Egipte, Côte d'Ivoire o Irlanda, han instat a evitar els controls policials fonamentats en el perfil racial. Alemanya ha reclamat específicament posar l’accent en la lluita contra l’antisemitisme.
Minories i llibertat d’expressió
El tracte a les minories, inclòs en l’informe del relator, ha estat també present en algunes intervencions, com Àustria, que ha reclamat mesures per reforçar la lluita contra els crims d’odi, entre els quals ha inclòs, la protecció de les minories nacionals, ètniques, religioses o lingüístiques; o Irlanda que s’ha adherit a les recomanacions del relator sobre el respecte a les minories.
Canadà ha reclamat que es revisi la llei de seguretat ciutadana per protegir els drets a la llibertat d’expressió i reunió pacífica, i la República Txeca i Algèria han demanat que es garanteixi el gaudi ple del dret a reunió, associació i llibertat d’expressió, igual com Noruega, que ha demanat que s’esmeni la llei de seguretat ciutadana, mentre que Xile o Sudàfrica han reclamat que la llei de memòria democràtica garanteixi que s'apliqui la justícia i es garanteixi la no repetició davant de les violacions dels drets humans registrades durant la Guerra Civil i la dictadura. En la seva resposta, Espanya ha recordat que el TC s’ha pronunciat avalant la Llei de seguretat ciutadana. Alguns països com Costa Rica, han instat Espanya a harmonitzat el Codi Penal amb la legislació internacional contra la tortura.
Independència judicial
La necessitat de garantir la independència judicial i l’accés a la Justícia ha aparegut en algunes de les intervencions, com la de Suïssa. Per contra, les recomanacions del relator en relació a la persecució o l’espionatge contra dirigent independentistes no han aconseguit especial atenció de les intervencions. Les intervencions en aquest sentit han provingut de països com Venezuela, que ha demanat acabar amb la criminalització i empresonament de dissidents i erradicar els programa d’espionatge contra membre de la societat civil, mentre que Indonèsia ha reclamat esmenar les lleis que puguin restringir la llibertat d’opinió.