Vox va presentar un escrit dijous davant de la Cort d'Apel·lació de Cagliari per personar-se a la vista que se celebrarà dilluns a Sàsser sobre l'euroordre contra el president Carles Puigdemont. El partit d'ultradreta ha designat com a representant un advocat d'un despatx legal de Roma. Però la formació de Santiago Abascal no limitarà la seva presència a aquesta petició per personar-se a la vista. La vicesecretària jurídica del partit, Marta Castro, ha anunciat que viatjarà dilluns a Sàsser per explicar el posicionament del seu partit en relació aquest tema.

Castro, segons informa Europa Press, tot i que serà a Sardenya no participarà a la vista, però té intenció de fer saber el seu parer en declaracions a la porta del tribunal. El que possiblement no s'espera la dirigent d'ultradreta és que allà es pot trobar amb els eurodiputats Clara Ponsatí i Toni Comín, que tenen previst acompanyar Puigdemont.

Vox ja va personar-se com a acusació popular al judici que es va celebrar al Tribunal Suprem contra els responsables del procés. Aleshores, el número dos del partit, Javier Ortega Smith va assumir personalment aquest paper durant les sessions que es van anar desenvolupant al llarg de gairebé mig any.

En aquest cas, la carpeta Puigdemont ha quedat en mans de la vicesecretària jurídica de la formació d'ultradreta, que és també qui es va encarregar de signar l'escrit presentat dijous davant del Tribunal d'Apel·lació en què nomena l'advocat Antero Ovoli, responsable d'un bufet d'advocats de Roma i amb despatx a Madrid, com el seu representant en el procediment que se seguirà per decidir sobre la resposta a l'euroodre.

Delicte polític

Aquesta setmana, després de repetides peticions de la defensa de Puigdemont, el Suprem ha donat a conèixer una part de la documentació sobre la situació personal del president, que viu exiliat a Bèlgica. Aquesta documentació, mostra els entrebancs amb què l'euroordre del jutge instructor Pablo Llarena ha ensopegat a diferents països, entre els quals, Suïssa, que va assenyalar que els fets que s'assenyalaven "semblen ser un delicte polític", la qual cosa entra en les excepcions previstes pel conveni europeu d'extradició que data del 1957.

Aquest mateix divendres Puigdemont va demanar al Tribunal General de la Unió Europea que li torni la immunitat de forma cautelar. El TGUE ja havia suspès cautelarment el mes de juny la decisió del Parlament Europeu d'acceptar el suplicatori del jutge Pablo Llarena mentre decidia sobre el recurs presentat pels tres eurodiputats catalans. Això no obstant, a finals de juliol va descartar aquesta mesura cautelar, amb l'argument que no hi havia risc immediat de detenció. El TGUE va argumentar que l'Estat espanyol havia assegurat, a través de l'Advocat de l'Estat, que l'euroordre estava en suspens.

El Parlament va fixar ahir mateix un termini de quinze dies perquè el Parlament Europeu es pronunciï sobre aquesta nova sol·licitud de mesures cautelars.

 

A la imatge principal, Carles Puigdemont diumenge passat amb l'alcalde de L'Alguer / Efe