La persecució a què el jutge instructor Pablo Llarena ha sotmès el president Carles Puigdemont ha anat deixant un llarg rastre de negatives a països com Alemanya, Suïssa, Finlàndia, Bèlgica, França, Lituània... Les respostes de les autoritats judicials d'aquests Estats s'acumulen a la peça que recull la documentació personal del cas del polític exiliat a Bèlgica. El Suprem ha lliurat aquesta informació, després de repetides peticions per part de la defensa de Puigdemont, just a les portes de la vista que protagonitzarà el polític independentista dilluns vinent al Tribunal d'Apel·lació de Sàsser després que dijous de la passada setmana va ser detingut arran de l'euroordre del jutge.
La documentació recull tot el recorregut legal de Puigdemont per Europa, les detencions i les posades en llibertat a Bèlgica i Alemanya, però també les negatives de diferents Estats a les euroordres de Llarena i en particular la que va dictar l'octubre del 2019, un cop conegudes les sentències del Suprem.
Suïssa: delicte polític
Suïssa va arribar a equiparar els fets pel quals es reclama la detenció de Puigdemont amb un delicte polític. En una resposta de l'octubre del 2019, les autoritats d'aquest país advertien que "els fets descrits no constitueixen a primera vista un delicte extraditable, segons el drets suís; els fets descrits semblen ser un delicte polític o un delicte relacionat amb un delicte polític". "Per aquesta raó, una sol·licitud formal d'extradició probablement entraria en l’àmbit de l'excepció de l’article 3 del conveni Europeu d’extradició", afegia.
L’article 3 d'aquest conveni europeu d'extradició al qual es referien les autoritats suïsses, que data del 1957, es refereix a delictes polítics i adverteix que “no es concedirà l’extradició si el delicte pel qual se sol·licita és considerat per la Part requerida com a delicte polític”.
Un mes més tard davant la insistència del Suprem, Suïssa confirmava el rebuig de l'extradició. "Segons la llei suïssa els fets descrits no són constitutius de cap delicte extraditable", s'argumenta.
Hi va haver més respostes negatives a l'euroordre posterior a la sentència. Com Lituània que va demanar el 17 d'octubre del 2019 afegir un flag a la petició. El flag és un mecanisme informàtic que transforma l'euroordre de detenció en una ordre per esbrinar el domicili i parador de la persona afectada. Aquest assenyalament s'ha de demanar per escrit argumentant les raons jurídiques.
"El cas ha de ser consultat amb l'Oficina del Fiscal General per confirmar si la seva OEDE (Ordre Europea de Detenció) és executable de conformitat amb la nostra legislació nacional. Li demanem amablement crear un flag per Lituània. Si l'oficina del Fiscal General dona una resposta positiva, li demanarem que el retiri", argumentava la justícia de Lituània.
Arran d'aquella ordre de detenció posterior a la sentència del Suprem del 2019 contra els líders del procés, Puigdemont es va presentar voluntàriament davant la justícia belga. En el cas de Bèlgica, a més de l'euroordre hi va haver també un missatge del Govern espanyol advertint que una nova negativa a lliurar Puigdemont, tindria conseqüències. Això no obstant, la resposta de la justícia belga va mantenir el mateix to per informar que el jutge instructor l'havia posat en llibertat amb mesures.
Puigdemont havia estat detingut per primer cop a Brussel·les el novembre del 2017 quan es va presentar voluntàriament arran de la primera euroordre del jutge instructor. No obstant, dos dies més tard va ser posat en llibertat amb mesures cautelars. Aquest procés com la resta de comunicacions que figuren a la documentació es va fer saber al Suprem a través de l'Oficina Sirene, tal i com estableix l'acord de Schengen.
També Alemanya va rebutjar l'extradició de Puigdemont després que el polític català va ser detingut a Schleswig- Holstein quan tornava a Bèlgica des de Dinamarca el març del 2018. El tribunal regional va decidir que només lliurarien al polític català a la justícia espanyola perquè fos detingut per malversació de cabals públics. L'escrit advertia que la resposta definitiva es faria esperar. I així va ser, la sentència no sortiria fins al 12 de juliol del 2019.
E
França marca el camí
La decisió del Parlament Europeu d'aixecar la immunitat de Puigdemont aprovant el suplicatori de Llarena, també queda recollit a la documentació. Pocs dies després de la votació a l'Eurocambra, França va comunicar a través de Sirene la decisió d'aixecar el flag. L'euroordre podria haver estat executada. Això no obstant, França va donar per bona la decisió del TGUE en el sentit que Puigdemont mantenia la seva immunitat com a europarlamentari perquè les qüestions prejudicials que havia presentat Llarena al Tribunal de Luxemburg congelaven la petició d'extradició. El polític català no només va viatjar a Estrasburg per participar a les reunions del Parlament Europeu, sinó que aquest estiu ha estat a la Catalunya Nord sense problema i fa deu dies va visitar París.
Aquesta és una de les qüestions que ha suscitat més sorpresa amb la detenció que es va produir dijous de la setmana passada a l'Alguer. El pronunciament del TGUE sobre la immunitat de Puigdemont, malgrat les tesis del Suprem que l'euroordre segueix activa, es convertirà aquest dilluns en la qüestió clau de la vista que se celebrarà a Sàssari.
A la imatge principal, Carles Puigdemont a Brussel·les / Efe