Falten molt pocs dies per a les eleccions. En poc temps sabrem els resultats d'uns comicis fixats pel govern central davant d'una situació que Madrid considerava insostenible. Les dades proporcionades per la tercera onada del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) anticipen un país totalment diferent del que tenim. És curiós veure com canvia l'electorat català i veure quins són els horitzons que marca aquest canvi.

Una de les qüestions que sovint es tracten en discussions teòriques és si el vot és un dret o un deure. Quan es creuen les dades a les enquestes del CEO s'observa que la gran majoria dels votants de les diferents formacions polítiques creu que votar és un dret i no un deure. No obstant, entre les formacions més clarament unionistes (PSC, Ciutadans i el PP) la xifra d'aquells que considera que és un deure puja una mica respecte als partits independentistes i federalistes.

 

CUP i Cs: els més euroescèptics

Al llarg del procés sovint s'ha posat en qüestió quin és el paper del conjunt de formacions polítiques respecte a la Unió Europea. El tractament de l'1 d'octubre va posar sobre la taula els límits l'europeisme banal de molts catalans, els quals han considerat l'espai europeu com una zona de llibertats.

 

Si ens fixem en la posició dels partits respecte a l’entrada d'una Catalunya independent a la Unió Europea trobem dos patrons molt clars: en totes les formacions polítiques són majoritaris els partidaris d'entrar a l'espai comú europeu, i les posicions contràries no van lligades a la secessió.

Els dos partits que aglutinen més euroescèptics són la CUP (42,25% de contraris entre els seus votants) i Ciutadans (34,61%). Els menys euroescèptics són el PDeCAT (12,03%) i CeC (8,69%). El conjunt de dades demostra que estar a favor o en contra de la secessió no implica ser més o menys eurofòbic, i posa al centre una qüestió molt interessant per aquelles persones que vulguin fer recerca: en què es diferencia l'euroescepticisme de la CUP del de Ciutadans.

Les dades a favor d'entrar a la UE segmentades per edat també evidencien alguns patrons de conducta i les limitacions dels partits polítics a l'hora de moure's entre els votants. Per una banda observem la incapacitat d'aglutinar votants joves per part del PP i, per l'altra, les franges d'edat més joves (dels 18 als 24 anys) són una mica menys europeistes que la resta. També cal destacar que, entre les formacions independentistes (CUP, ERC i PDeCAT) i federalistes (CeC) destaquen per tenir les quotes més altes de partidaris a l'entrada a la UE entre els majors de 65 anys i, en menor terme, en la franja d'edat que va dels 50 als 64 anys. No obstant, en el cas dels partits clarament unionistes, s'observa que el suport a la UE és molt baix entre els majors de 65 anys. Per tant, a falta d'estudis que permetin aprofundir-hi millor, el suport a la UE entre independentistes i unionistes segurament es doni per motius molt diferents a l'independentisme o unionisme.

 

CeC i PDeCAT: els més atlantistes

El 12 de març de 1986, els majors de 18 anys van poder votar en referèndum sobre la permanència a l’OTAN. Al conjunt d'Espanya va guanyar el sí, però a Euskadi, Navarra i Catalunya es va imposar l'opció del no. Si observem el posicionament dels diferents partits respecte a una futura entrada a l’OTAN d’una Catalunya independent, observem que les coses han canviat una mica. D'entrada, cap partit aconsegueix entre els seus votants el 50% del suport, però els més atlantistes són els votants de CeC (48,14%) i el PDeCAT (48,12%). Els més contraris són la CUP (70,42%), ERC (50%), CeC (42,22%, la coalició més polaritzada) i Ciutadans (39,42%).

 

El relleu generacional torna a ser l'eix que ho estructura tot. Les dades ho mostren clarament: els menys atlantistes són els majors de 50 anys, curiosament els que aleshores van votar en aquell referèndum. No obstant, al marge de les limitacions del PP per aconseguir una mostra més gran, s'observa un comportament atípic entre la franja dels votants d'ERC que tenen entre 35 i 49 anys, on l'adhesió a l'aliança atlàntica aglutina menys suports.

Les dades també mostren la gran debilitat de la CUP i ERC per engrandir el seu espai: entre les dues franges d'edat més joves (la que va dels 18 als 24 anys i dels 25 als 34), el suport a la OTAN és més potent i molt similar. Per tant, sigui la CUP o ERC, el primer que dinamiti el seu espai veurà com l'altre en serà el principal beneficiat.  

 

La realitat del 21-D

Aquest dijous 21 de desembre els col·legis electorals obriran de nou del matí a vuit del vespre. Els comicis que afronta Catalunya serviran per veure la correlació de forces entre tots dos blocs en un escenari on part del Govern és a la presó o a l'exili i no s'hi pot concórrer en igualtat de condicions. Abans de mitjanit veurem si la política catalana dels últims anys pateix esmenes o es desfà del tot. Sigui com sigui, el resultat no tindrà res a veure ni amb l'escenari del 2015 ni amb el de futures eleccions. En definitiva, com hem pogut veure anteriors entregues, tindrem al davant un sistema de partits que no acaba de néixer ni de morir del tot.

Sergi Cristóbal Jané és politòleg especialitzat en estratègia política i electoral.