L’Audiència Nacional ha anunciat el “vist per a sentència” del judici a la família Pujol Ferrusola per l’herència a Andorra i nou empresaris aquest dijous, després de 38 sessions, que es va iniciar el novembre passat. Caps dels disset acusats ha exercit el seu dret a l’última paraula. En aquesta darrera sessió, els advocats dels darrers set empresaris imputats han demanat la seva absolució amb dures crítiques al fiscal Anticorrupció i als dos advocats de l’Estat per mantenir les peticions de condemna pels delictes de blanqueig de capitals i de falsedat documental, “malgrat que res s’ha provat en el judici” ni han detallat res que puguin aplicar “el dret de refutació, és a dir, dret i de defensa”.  Els penalistes han negat que els acusats “siguin empresaris afins a Convergència”, com sosté la Fiscalia, o que hagin pagat “favors inconfessables”, com manté l’advocat de l’Estat.

Amics dels Pujol

Els advocats defensors han insistit que els negocis dels empresaris amb Jordi Pujol Ferrusola van ser “reals”; la majoria van ser pagaments per la seva feina d’intermediari. “La policia de la UDEF va perseguir els Pujol”, ha denunciat Carles Monguilod, defensor de Gustavo Buesa, tot afegint que “rebutja l’afirmació Espanya ens roba, però, que en aquesta causa ha sentit l'‘A por ellos’”, contra els acusats.

La policia i les acusacions van “convertir en delictiu ser amic de Jordi Pujol Ferrusola”, ha afegit Òscar Morales, defensor de Luis Delso, expresident del Grup Isolux, del qual ha dit: “És un sorià amic d'un nacionalista català des de fa 34 anys" i ha insistit: "S'ha volgut estigmatitzar l'amistat, i l'amistat ho és tot menys un delicte".

En aquest sentit, Diego Artacho, defensor de Carles Sumarroca Claverol, d’Emte, ha anat més enllà i ha afirmat que aquest judici és “ad familiam”, i no només contra la família Pujol, sinó també de persecució a la família Sumarroca, “que eren amigues i de Catalunya”. Artacho ha afegit que el pare, Carles Sumarroca Coixet, quan va ser imputat per aquesta causa i després exculpat, davant del jutge va aclarir —a preguntes seves— que ja era un empresari de renom, amb l'empresa familiar creada el 1961, abans de ser fundador de Convergència amb Jordi Pujol Soley. I, qui li va concedir la Creu de Sant Jordi va ser el president José Montilla (PSC).

L’estat de dret, en joc

Acabat el judici, el tribunal —format pels magistrats Ana Mercedes del Molino, José Ricardo de Prada, president, i María Fernanda García Pérez, ponent— haurà de deliberar i ponderar les declaracions dels testimonis, dels policies, dels acusats, dels perits i la documental. El tribunal no té límit per dictar sentència, i en aquest cas, per la seva durada, pot trigar més de dos mesos. La Fiscalia demana 29 anys de presó per a Jordi Pujol Ferrusola, els negocis del qual han centrat el judici; 17 anys de presó a Mercè Gironès, exdona del primogènit dels Pujol; 14 anys per a Josep Pujol; 8 anys per a la resta de cinc germans, i cinc anys de presó per a cada un dels nou empresaris acusats de pagar serveis al fill gran del president Pujol.

 En les seves intervencions finals, els advocats dels empresaris, com van fer els defensors dels set fills, que s’han fet “acusacions a cops de brotxa”, i, per contra, les defenses han aportat “alternatives raonables” per decretar la seva absolució. “Qui blanqueja, quan, com?”, s’ha preguntat Diego Artacho.

Tots els advocats també han estat molt crítics amb els agents de la policia espanyola de la UDEF, especialment l’instructor Álvaro Ibáñez (89.140), del qual han recordat que es va autodefinir com el millor investigador del blanqueig, però que va ser incapaç de detallar el delicte precedent, és a dir, els diners d’origen criminal, i que responia amb "opinions". També han estat crítics amb els integrats de l’Onif (Oficina Nacional d'Investigació del Frau), que van fer seves les interpretacions de la UDEF sense contrastar-ho ni analitzar els seus documents.

Fins i tot, l’advocat José María Fuster-Fabra, defensor de Josep Mayola (gestor dels abocadors de Tivissa i Cruïlles), que ha recordat que treballa amb policies, es va exclamar de les respostes d’Ibáñez quan no va saber diferenciar que un abocador d’escombraries és de gestió privada i una concessió i no un concurs, i que li va respondre que "hi ha taxes d'escombraries". “Per què va pagar Mayola a Jordi Pujol Ferrusola? Quina és la contraprestació”, ha recordat que va preguntar al policia, i que aquest no va saber respondre-li. "Van pagar-li per a res?", ha preguntat el penalista de forma retòrica.

“En aquest cas, l’Estat es va voler desencadenar de les cadenes que el lliguen al dret. Van violar drets fonamentals de Jordi Pujol Ferrusola: es va voler introduir informació obtinguda il·legalment en un pendrive, i es va continuar investigant en aquesta línia”, ha denunciat Morales, en referència a l'incident que va portar a la condemna del llavors número 1 de la policia espanyola Eugenio Pino.

Abans, l’advocada Ana Bernaola, defensora d’Alejandro Guerrero, ha qualificat de “maliciós” el comportament de l’Advocacia de l’Estat perquè no explica que l’empresari va aportar tota la documentació dels pagaments al fill gran del president Pujol per la seva intermediació en les operacions de l’Hospitalet i a Eivissa. Es va aportar a requeriment de la policia. Guerrero i la majoria d’empresaris van aportar la documentació com a testimonis i després van ser imputats, han denunciat. A més, Bernaola ha reiterat que Guerrero no és adjudicatari d’obra pública i les seves inversions són en hotels," no és constructor ni és amic dels Pujol".

“Eren diners nets”

Finalment, els advocats de Josep Cornadó, exdirectiu de Copisa, han recordat que els pagaments que va fer la societat a Jordi Pujol Ferrusola per la seva intermediació van ser “amb transferències de banc a banc, res a Andorra”. L’inspector policial va admetre que “eren diners nets”; han reiterat que va dir a la instrucció i en el judici. L’advocat Jorge Ayo ha assegurat que no hi ha prova de blanqueig de capitals, i que la falsedat de les factures atribuïdes tampoc existeix i està prescrita.

"Vist per a sentència" ha pronunciat el president del tribunal, José Ricardo de Prada, amb el seu somriure habitual per relaxar l'ambient i en aquest cas d'alleujament.