Luis Delso Heras, expresident del grup Isolux fins al marc de 2016, ha afirmat aquest dilluns en el judici, a l’Audiència Nacional, que els pagaments que la societat constructora va fer a Jordi Pujol Ferrusola van ser pel seu assessorament en operacions internacionals (Mèxic i Gabon), però no per obtenir obra pública del govern del president Jordi Pujol, com l’acusen la Fiscalia Anticorrupció i l’Advocacia de l’Estat. Delso ha assegurat que el grup Isolux Corsan (dissolt el 2020) va obtenir del Govern de la Generalitat entre els anys 2000 i 2010 “no 400 milions d’euros com diuen les acusacions, sinó més de 800 milions, dels quals 776 milions van ser amb el Govern tripartit de Maragall i Montilla i uns 102 de CiU”. També ha declarat que l’instructor de l’Audiència Nacional li va negar que se l’investigués per l’obra pública, i “després va aparèixer de forma genèrica en les acusacions”, ha denunciat, fet que els ha obligat a demanar informes amb les xifres que ha detallat.
Precisament, Josep Cornadó, president de Copisa fins al 2002, en la seva declaració com a investigat també ha assegurat que el seu grup va tenir "més adjudicacions d'obres amb els socialistes", i que el seu principal client és el "Ministeri de Transports". A preguntes del seu advocat, Jorge Ayo, Cornadó ha explicat, com la resta d'empresaris, que van pagar comissions a Jordi Pujol Ferrusola quan els aportava oportunitats d'inversions. Ha afegit que la majoria van ser vinculades pel llavors conseller delegat, Xavier Tauler, expulsat de Copisa i imputat en el cas 3%, de suposat finançament il·legal a Convergència, cas que es jutjarà el febrer vinent. A més, Cornadó ha aclarit que els pagaments a Pujol Ferrusola van ser a través de diners de la societat, declarats tributàriament; no procedents de l'estranger.
Delso i Cornadó han destacat que Jordi Pujol Ferrusola que tenia bons contactes d'inversors, especialment a l'estranger. "És un electró excitat", ha declarat fent broma l'exdirectiu d'Isolux.
Cap vincle amb Convergència
En l'nterrogatori, Delso ha negat que fos “un empresari afí a Convergència”, ni té dret a vot a Catalunya, a preguntes del seu advocat, Óscar Morales. “No sabia que l’amistat amb Jordi Pujol Ferrusola era un il·lícit penal”, ha replicat l’empresari al fiscal Anticorrupció, Fernando Bermejo, quan li ha preguntat per la seva relació. Delso, com la resta dels nou empresaris acusats, s’enfronta a cinc anys de presó pels delictes de blanqueig de capitals i de falsedat documental.
FCC i el pendrive amb informació falsa
Delso també ha acceptat contestar les preguntes dels dos advocats de l’Estat, José Ignacio Ocio i Álvaro Bazán, als quals ha detallat que durant la instrucció no se’l va preguntar pas per fets després imputats, com ara pagaments de dues factures a Jordi Pujol Ferrusola a través de la societat londinenca Brantridge Hòldings. Delso s’ha queixat que "hi havia una altra empresa que va pagar 44 factures" a Pujol Ferrusola a través de Brantridge i no li ha passat res, i l’advocat de l’Estat li ha respost: “Sí, era FCC, i si hagués estat en la instrucció un responsable de la societat s’asseuria amb vostè”.
L'advocat de l'Estat José Ignacio Ocio ha sorprès tothom quan ha volgut preguntar a l’exdirectiu d’Isolux per una informació “obtinguda il·legalment en un pendrive”, li ha respost Delso, que ha afegit que l’exDAO, Eugenio Pino va ser condemnat per aportar-la. Una de les dues magistrades del tribunal fins i tot ha mogut el cap de costat a costa perquè Delso no contestés res; ja que podria contaminar i posar en perill el judici, tal com va passar amb la instrucció del cas Pujol, quan Pino el va aportar al jutjat.
Inversió a l'Hospitalet
El judici ha començat amb l’interrogatori d’un altre acusat, Alejandro Guerrero Kandler, que també ha negat qualsevol irregularitat amb els pagaments que va fer al fill gran del president Pujol pel seu assessorament en inversions a Eivissa i a la torre Europa de l’Hospitalet de Llobregat.
A preguntes de les acusacions, i de la seva advocada, Ana Bernaola, Guerrero ha insistit que es dedica a la promoció hotelera, “no a la construcció” i que "no ha obtingut cap obra ni adjudicació pública" ni a Catalunya ni a l’Estat.