El conseller de Política Lingüística, Francesc Xavier VIla, ha comparegut aquest dimecres en comissió parlamentària de la cambra catalana per explicar el Pacte Nacional per la Llengua materialitzat el passat 13 de maig entre el Govern, PSC, ERC, Comuns i diverses entitats. Ho ha fet exhibint sintonia amb els socis d'investidura del president Illa, ERC i Comuns, mentre que ha hagut de fer front a les crítiques de Junts per Catalunya, el Partit Popular, Vox i la CUP, que cap d'ells ha format part del pacte (Aliança Catalana no ha participat de la comissió). De fet, PP i Vox han estat els més contundents contra Vila, acusant-lo de traïció i de voler arraconar el castellà a Catalunya.
Vila ha definit que el pacte nacional és un full de ruta amb la mirada posada el 2030 i ha reivindicat que, durant les negociacions, "han aflorat reptes dels quals no s'estaven parlant", posant d'exemple els problemes lingüístics en l'àmbit sanitari. Vila ha explicat totes les línies mestres del pacte nacional per la llengua, des d'una estratègia perquè el català s'impulsi des de totes les conselleries del Govern, fins a marcar-se l'objectiu de guanyar 100.000 parlants cada any. "La conselleria existirà durant tot el pacte nacional per la llengua, a més que inclou una inversió mínima de 200 milions per any. L’any 2025 superem els 250 milions d’euros", ha explicat Vila.
El conseller de Política Lingüística ha fixat que un dels reptes per al català és la baixa natalitat i el creixement migratori. "No només ens calen més parlants, sinó usuaris de la llengua", ha reivindicat el conseller. Per això, Vila ha explicat que el seu Departament està treballant perquè la llengua catalana sigui oficial de facto, revisant l'aplicació de les clàusules lingüístiques, ajudant els municipis a elaborar els plans municipals d'impuls pel català, fomentant beques de formació de jutges o defensant l'oficialitat del català a la Unió Europea.
Vila també ha demanat de tornar a treballar amb el català com es va fer durant el franquisme i la transició, fent referència a les onades migratòries. Per això, aposta per un model educatiu de protecció a la infància i adolescència, així com a les universitats, en català. "Cal que el català segueixi com a llengua d’ús normal en el model educatiu", ha afirmat. Així mateix, el conseller ha reivindicat el rellançament del consorci per la normalització lingüística, contractant a més de 100 professors nous i renovació de la docència per tal que s'adaptin als nous nouvinguts. "També estem treballant en el nivell A1, que era una baula feble del nivell d’acollida perquè estava pensat per a persones que ja dominaven el castellà", ha explicat. Amb tot, Vila ha explicat que aquest juny crearan un grup de treball específic del consell del diàleg social pel foment de la llengua per tal que el món del treball en sigui partícip. També ha exposat un augment de l'oferta cultural i ha reivindicat l'augment de la coordinació amb altres comunitats de parla catalana.
Junts demana incloure la llengua de signes en català i critica el nou reglament d'estrangeria
El principal grup de l'oposició, Junts per Catalunya, no ha format part del Pacte Nacional per la Llengua. Els de Puigdemont demanaven esperar a la sentència del Tribunal Constitucional sobre el 25% de castellà a les aules per utilitzar el pacte com a resposta, així com a l'oficialitat del català a la UE. Però no només això, els juntaires han demanat a la comissió facilitar la localització dels centres de cursos de català. "Voldria saber les mesures per garantir que aquesta formació que és voluntària tingui cert reconeixement i sigui més llaminera", ha demanat la diputada juntaire Carme Renedo. Vila ha explicat que estan treballant en un mapa per localitzar l'oferta i que els cursos estan pactats amb els municipis.
Els juntaires han fet especial èmfasi en la llengua de signes. Renedo ha recordat que Vila va negociar una addenda en el pacte amb FESOCA. "Les exigències d'ACAPPS les devien fer inviable", ha reflexionat la diputada juntaire, fent referència a les diferències entre les dues principals associacions del col·lectiu. "És un error no haver-lo inclòs en el pacte i no aprofitar el 3 de juny, dia de la llengua de signes catalana", ha criticat Renedo, que també ha lamentat que la nova instrucció sobre el reglament d'estrangeria rebaixi l'A2 a l'A1 a l'hora de renovar els permisos de residència. Sobre aquest aspecte, Vila ha explicat que s'està preparant la nova instrucció lingüística i ha assegurat que no hi haurà "cap renúncia".
ERC i Comuns critiquen Junts
Amb qui ha mostrat un clar consens és amb Esquerra Republicana i amb els Comuns. La diputada republicana Marta Vilalta ha reivindicat el pacte com a consens de país i ha lamentat que partits com Junts no s'hi hagin sumat. "Ens equivocaríem utilitzar la llengua per confrontar i usar-la políticament. És una eina per fer front als discursos catalanòfobs, les sentències judicials o la croada contra l'oficialitat del català", ha reivindicat Vilalta, que, això sí, ha demanat una candelarització. Per la seva banda, la diputada dels Comuns Susanna Segòvia ha definit el Pacte Nacional per la Llengua de "consens prou ampli", posant d'exemple que s'hi hagin sumat Òmnium Cultural o Plataforma per la Llengua. "Ens agradaria que sortís aquest pacte amb més consens, per això. Hi ha qui s'ha autoexclòs, que són les forces que vinculen el català amb l'independentisme. Són les forces de l'anticatalà", ha criticat la diputada dels Comuns, que també ha demanat un mecanisme de compliment.
Després de la compareixença, el Parlament ha aprovat una resolució de Junts sobre la promoció i la normalització del català a les xarxes socials i a les plataformes digitals. La resolució insta el Govern a establir un diàleg proactiu amb les principals empreses tecnològiques i xarxes socials, com Meta (Facebook, Instagram, WhatsApp), TikTok, Google, LinkedIn, YouTube i altres, per negociar la inclusió del català com a opció oficial en les seves interfícies i serveis. Junts ha acceptat dues esmenes presentades pel PSC a la proposta, que ha rebut un total de 13 vots a favor (PSC-Units, Junts, ERC, Comuns i CUP-DT).