Quatre dels dotze acusats en el judici al procés van ser condemnats per un delicte de malversació: Junqueras, Turull, Rull, Romeva i Bassa. Segons la sentència, són 1,9 milions d'euros, una quantitat inferior a la que apuntava la Fiscalia en les conclusions definitives, en les quals parlava de 2,98 milions. Aquest delicte es va considerar com un mitjà per cometre el de sedició.
El delicte de malversació en la causa del procés ha estat, és i continuarà sent molt discutit. I és que, a partir del setembre del 2017, el govern de Mariano Rajoy va intervenir els comptes de la Generalitat després que el ministre Montoro donés un ultimàtum. A partir d'aquest moment, els pagaments i la gestió econòmica de la Generalitat es van fer directament des del mateix ministeri. A partir d'aquí, caldria demostrar com va ser possible que la Generalitat utilitzés els fons públics per a l'1 d'octubre. Per la seva part, Montoro va haver de comparèixer al Congrés dels Diputats i va afirmar que no hi va haver malversació. Però després, amb el govern socialista, quan hi havia la ministra María Jesús Montero, es va enviar un informe al jutjat número 13 de Barcelona que afirmava un altre cop que no hi havia hagut malversació de diners públics en l'organització de l'1 d'octubre.
En paral·lel, en la batalla exterior en què estava immers Puigdemont el 2018, cal recordar que va ser detingut a Alemanya i va passar diversos dies a la presó a l'espera que el tribunal de Schleswig-Holstein respongués a la tercera euroordre de Llarena. El tribunal va resoldre que no entregaria Puigdemont per rebel·lió, perquè els fets dels quals se l'acusava no eren constitutius de delicte a Alemanya. Tanmateix, sí que deixaven la porta oberta per lliurar-lo i que fos investigat pel presumpte delicte de malversació. Però Llarena no ho va voler, per a sorpresa de tots. No va ser l'única vegada que Pablo Llarena, jutge d'instrucció de la causa, va haver de fer marxa enrere. A través d'una interlocutòria, va deixar sense efecte la sol·licitud que havia enviat a la ministra perquè li facilités informació sobre la suposada malversació. Com que des del ministeri no aconseguien enviar res, Llarena va suspendre la petició d'informació per evitar "dilacions indegudes".
Durant el judici al Suprem, es va presentar per part de la Fiscalia i de l'Advocacia de l'Estat quatre tècnics d'Hisenda perquè expliquessin per què s'havia comès el delicte de malversació. Va ser el 22 de maig del 2018. Just després que Puigdemont fos posat en llibertat a Alemanya. I va ser una intervenció molt problemàtica. En primer lloc, perquè els advocats de la defensa van denunciar la indefensió que suposava aquesta testifical, ja que no aportaven documentació per poder preguntar. I a més, perquè es va assenyalar a un dels testimonis, Carmen Tejera, perquè no era imparcial, ja que havia elaborat els informes per al jutjat 13 de Barcelona, amb el jutge Sunyer al capdavant, juntament amb la Guàrdia Civil. El jutge Marchena es va oposar que la prova testifical fos rebutjada. Va treure importància a la falta de documentació i, sobre la imparcialitat de la pèrita, des de la Fiscalia se'n va fer una defensa a ultrança. Donaven a entendre que eren allà com a professionals i que només aportarien dades rigoroses. S'hi van tancar en banda Marchena, la Fiscalia, l'Advocacia de l'Estat i Vox.
Doncs bé: fa quatre dies el govern de Sánchez ha cessat Carmen Tejera. La decisió s'ha pres des de l'Advocacia de l'Estat. Segons els portaveus de la dreta, aquest cessament es produeix com a conseqüència de la taula de diàleg entre el govern espanyol i Catalunya. Des del govern espanyol, però, han apuntat a fets com el que es va produir abans de les eleccions, quan depenia d'ella fer la transferència de 4.500 milions d'euros a les comunitats autònomes. En el moment del seu cessament, com a comiat, Carmen Tejera va voler donar un discurs davant dels seus companys. Part del discurs va ser compartit a les xarxes socials per càrrecs públics de la formació d'ultradreta Vox.
En el discurs, Tejera fa referència als esdeveniments a Catalunya. I es refereix a les experiències compartides amb un grup de funcionaris que ella va haver de coordinar. En el seu discurs vol honrar expressament la feina de la Guàrdia Civil i de les altres forces i cossos de seguretat. El seu discurs s'interromp per una ovació a la sala. També es refereix a "la Policia Nacional i als funcionaris i ciutadans de bé que han treballat per la causa i per defensar la seva nació". Ha volgut "afirmar amb claredat i rotunditat que hi ha una persona que és un autèntic heroi: Juan Antonio Martínez Sunyer, jutge magistrat del jutjat número 13, a qui els disgustos i els problemes li van costar la vida. Igual com al fiscal en cap de Catalunya, Romero de Tejada, i al fiscal general de l'Estat, el senyor Maza".
Un vídeo interessant, ja que mostra l'opinió d'una tècnic que va ser presentada com a pèrit objectiu i la intervenció de la qual va ser clau per considerar el delicte de malversació que va ser negat pel govern en reiterades ocasions. Les seves paraules recorden les de Lesmes, president del Consell General del Poder Judicial, que va remetre una carta a Sunyer el dia abans de la seva mort, on li agraïa i reconeixia "haver canviat el rumb de la història del nostre país".
La malversació encara és sobre la taula, sobretot per a Puigdemont i els altres exiliats, ja que, com va dir el tribunal alemany, seria per aquest delicte per l'únic que podrien entregar-los a Espanya perquè fossin investigats. A més, els últims dies, hem conegut que la versió de la sentència que ha estat enviada al Parlament Europeu estava mal traduïda. Precisament, "confon" el delicte de malversació amb el d'"apropiació indeguda" i dona a entendre a les institucions europees una cosa que no és. És un fet important perquè el Parlament Europeu ha d'estudiar aquest assumpte de cara al suplicatori que s'ha iniciat ja. Segur que per als jutges europeus serà interessant conèixer les opinions de la tècnic d'Hisenda, mostra de la imparcialitat dels servidors públics que s'han dignat a canviar el rumb de la història d'Espanya i defensar la seva nació.