El jutge de la Sala II Pablo Llarena ha dictat una interlocutòria en què rebutja el lliurament a Espanya del president Carles Puigdemont en les condicions acordades pel Tribunal Regional Superior de Schleswig-Holstein (Alemanya), és a dir, per ser jutjat només per un delicte de malversació de cabals públics però no per rebel·lió o sedició.

Llarena destaca "la falta de compromís" del tribunal alemany amb uns fets que podrien haver trencat l'ordre constitucional espanyol. I estima que amb la seva decisió ha anticipat un enjudiciament per al qual no tenen cobertura normativa, sense subjectar-se ni als preceptes de la decisió marc sobre l'Ordre de Detenció Europea, ni a la jurisprudència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, ni al manual sobre l'euroordre elaborat per la Comissió Europea.

Pel jutge Llarena, el control de la doble tipificació per part de l'Estat d'execució "s'hauria d'haver limitat a comprovar si els fets descrits per la jurisdicció espanyola estan contemplats en la legislació penal d'Alemanya, i si justificarien per això que, si s'haguessin perpetrat al país d'execució els fets que se sospiten, s'impulsaria una investigació penal semblant".

"En aquest sentit ―argumenta el magistrat― no resulta conforme amb la decisió marc que es denegui la tramitació de l'ordre de detenció respecte d'uns fets principals de rebel·lió o sedició (limitant-se l'exercici de la jurisdicció espanyola a la persecució del delicte de malversació de fons públics), a partir d'una anàlisi en què les autoritats judicials del país d'execució no realitzen una ponderació en abstracte del pronòstic de tipicitat sospitat, sinó que aborden el definitiu judici de subsumpció dels fets en els tipus penals".

Afegeix que ho fan a més "des d'una conclusió tancada de com es van desenvolupar els fets o de quines van ser les intencions que van poder guiar els partícips. En actuar d'aquesta manera, el Tribunal d'execució alemany ha avançat un enjudiciament que no és coherent amb la cristal·lització progressiva de la imputació, i ho fa des d'un posicionament desencertat".

Així doncs, el jutge retira les ordres europees i internacionals de detenció dictades contra Puigdemont, així com les de Toni Comín, Lluís Puig, Meritxell Serret, Clara Ponsatí i Marta Rovira

Llarena acusa el tribunal alemany de fer costat a Puigdemont

Segons la resolució de Llarena, el Tribunal de Schleswig-Holstein arriba a valorar en alguns extrems, a l'efecte de fons, la declaració de Carles Puigdemont. La valoració dels fets, comporta, per al jutge Llarena, "conferir un valor probatori definitiu a la seva versió, tot i que la declaració no pot confrontar-se amb la resta de fonts de prova recollides en una extensa instrucció que el Tribunal d'execució desconeix, i sense que es puguin sotmetre aquestes manifestacions a contradicció amb unes acusacions que estan privades de les possibilitats d'intervenir en l'expedient de lliurament".

Llarena ressalta que el tribunal alemany denuncia que no s'aprecien en els fets algunes de les exigències típiques identificades per la seva pròpia jurisprudència, "però silencia que no ha reclamat a aquest instructor que l'il·lustri sobre aquells extrems de la investigació que poguessin reflectir que sí que concorren aquests elements, i això malgrat que aquest Tribunal (en escrit de 26 d'abril del 2018) va comunicar a l'òrgan judicial de Schleswig-Holstein que el relat [de la interlocutòria de processament en la qual s'assenta l'euroordre] només conté els fets que resulten d'interès per a l'enjudiciament a Espanya".

El jutge assenyala que el tribunal alemany "ni legalment ni materialment pot abordar un judici sobre la força incriminatòria d'unes proves que no estan al seu abast, ni pot tampoc realitzar un judici definitiu de subsumpció dels fets que s'imputen en els diferents tipus penals".

Curtcircuit

Llarena assenyala que totes aquestes circumstàncies "no només curtcircuiten l'operativitat de l'instrument de cooperació internacional que hem impulsat, sinó que deterioren indegudament la indiciària apreciació de responsabilitat que recull la investigació i un acte ferm de processament", per la qual cosa procedeix, d'una banda, rebutjar el lliurament de Puigdemont com a mer responsable del delicte de malversació i, d'una altra, retirar les ordres europees i internacionals de detenció dictades contra ell.

Retirades les ordres contra Puig, Comín, Serret, Ponsatí i Rovira

En aquest sentit, també fa referència a la denegació de lliurament acordada a Bèlgica respecte a altres tres processats en la mateixa causa que eren consellers del Govern de Puigdemont (Toni Comín, Lluís Puig i Meritxell Serret). Recorda que les autoritats belgues no van acceptar que l'ordre de processament contra els tres tingués la naturalesa executiva que l'ordenament jurídic espanyol li atribueix, entenent així que no hi havia una ordre de detenció nacional subjacent a l'ordre de detenció europea.

Així, la valoració sobre l'abast de la interlocutòria de processament "discrepa obertament de la indicació de suficiència que traslladem al Tribunal d'execució, menyspreant el coneixement que cada òrgan judicial té del seu propi ordenament jurídic, a més de desconfiar dels seus aclariments. Es mostren així inassumibles les objeccions formals expressades en la resolució belga", reitera Llarena, que en el seu acte retira també les ordres de detenció europees i internacionals contra Comín, Puig i Serret, reclamats a Bèlgica, així com les de Clara Ponsatí, que es troba a Escòcia, i Marta Rovira, a Suïssa.

Carregada contra el tribunal alemany

Pablo Llarena no escatima crítiques contra el tribunal alemany i la seva decisió. Li retreu que no plantegés una qüestió prejudicial davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea, ja que, quan hi ha dubtes d'interpretació d'una norma de la UE, en aquest cas l'aplicació de l'euroordre, en un assumpte pendent davant un òrgan jurisdiccional nacional que les seves decisions no siguin susceptibles de posterior recurs judicial a causa del seu dret intern, aquest òrgan està obligat a formular la qüestió prejudicial al TJUE. Així, s'hauria obtingut una interpretació uniforme de la norma garantint el principi d'igualtat en la seva aplicació a tota la UE.

El tribunal d'execució (en aquest cas, d'Alemanya), que és qui ha de plantejar la qüestió prejudicial d'acord a l'article 267 del Tractat de la UE, estava obligat, segons Llarena, a preguntar al TJUE, com no es tractava d'un acte clar, entre altres raons per existir dubtes interpretatius que es van haver de fer presents al tribunal alemany, per la mateixa posició del fiscal general de l'estat de Schleswig-Holstein, qui sol·licitava el lliurament pels dos delictes i no només per malversació, i per la informació complementària que els va remetre el mateix Llarena en defensa de les seves tesis.

Llarena insisteix que tot això s'afegeix que no hi havia jurisprudència directa del Tribunal europeu sobre el concepte de 'doble incriminació' previst en el procediment de l'euroordre; i que la jurisprudència indirecta del mateix TJUE era de sentit contrari a la sostinguda pel tribunal alemany.

Per tot això, el jutge destaca "la manca de compromís del Tribunal Regional Superior de Schleswig-Holstein amb uns fets que podrien haver trencat l'ordre constitucional espanyol", que "no només es reflecteix en no haver plantejat una qüestió prejudicial quan estava obligat a això, sinó per no haver-ho fet coneixent que el Tribunal Suprem espanyol, com a òrgan judicial d'emissió de l'euroordre, no pot dirigir-se al TJUE per plantejar una qüestió prejudicial que intenti suplir o satisfer el dèficit de col·laboració patit (article 267 del Tractat de funcionament de la Unió Europea)".

Així, cita les conclusions de l'advocat general del TJUE, recentment presentades el 16 de maig de 2018, que assenyalen que la decisió del Tribunal de la Unió Europea respecte d'una qüestió prejudicial que fos plantejada per l'Estat remitent (en aquest cas Espanya), seria purament consultiva i mancada d'efecte vinculant, i com a tal, inadmissible.

 

 

La interlocutòria del jutge Llarena fa una extensa anàlisi de la decisió marc sobre l'Ordre de Detenció Europea i els procediments de lliurament entre Estats Membres aprovada pel Consell de Ministres de Justícia i Interior de la Unió Europea el 13 de juny del 2002. Destaca que es va concebre com un instrument d'agilitació de la cooperació judicial basat en els principis de reconeixement i confiança mutus entre els països membres, i on l'autoritat judicial d'execució només pot negar-se a fer-ho en supòsits excepcionals.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat