A les portes del judici contra el president Jordi Pujol -si finalment no és eximit pel seu estat de salut- i la seva família per la seva fortuna a Andorra, anem a l'arrel d'aquest cas, que les defenses han titllat d'"operació il·lícita" d'un grup de policies contra rivals del PP, en aquell cas, CiU. La investigació penal contra la família Pujol Ferrusola es va iniciar oficialment fa 13 anys, el desembre de 2012, a l’Audiència Nacional. Il·legalment, es va iniciar fa 15 anys, després de confirmar-se que el 126è president de la Generalitat va ser investigat de forma il·legal per un grup de policies espanyols, en la coneguda per operació Catalunya, sota el govern espanyol del PP amb Mariano Rajoy, president des del desembre de 2011. ElNacional.cat ho ha recollit en Tots els documents de l'operació Catalunya.
Quina és la prova clau d’aquesta persecució política? Els àudios enregistrats i fets públics pel comissari de la policia espanyola jubilat José Manuel Villarejo -integrant de la denominada policia patriòtica del PP i condemnat per investigar empresaris en algunes peces del cas Tàndem- han permès encaixar les peces d’aquest puzle, que -per ara- no ha tingut cap càstig polític ni judicial. Al contrari, la família Pujol Ferrusola serà jutjada per associació il·lítica i blanqueig de capitals i per delicte fiscal, a partir del 24 de novembre pròxim, tot i les irregularitats del procediment.
La llista negra de Sánchez-Camacho
L’origen del cas és el dinar que la llavors presidenta del PP català, Alicia Sánchez-Camacho, va mantenir amb l’exparella de Jordi Pujol Ferrusola, Victoria Álvarez, Vicky, al restaurant La Camarga de Barcelona, el 7 de juliol de 2010, on li va explicar que el fill gran de Pujol pujava bosses de diners a Andorra, i que tenia negocis a l’estranger. Aquesta conversa es va mantenir secreta fins que, el 2015 va ser filtrada per un diari. Sánchez-Camacho va assegurar que s’havia malinterpretat la seva conversa en la compareixença a la comissió del Parlament, de 2017. Això no obstant, recentment va sortir una conversa de la popular amb el comissari Villarejo, datada el novembre de 2012, on ella li fa una llista negra de polítics a espiar, com ara el president Artur Mas o l’exconseller de Junts Jaume Giró, quan llavors no tenia cap càrrec públic i era responsable de La Caixa. Mas ha interposat una querella per l'espionatge patit en recopilar més proves, i ara està a l'Audiència Nacional.
Sánchez-Camacho, acorralada per Junts i ERC, en la nova comissió de l’operació Catalunya, en aquest cas al Congrés dels Diputats, ha assegurat que aquests àudios no tenen cap validesa legal. I per ara, se n’ha sortit. Cap jutjat espanyol ha volgut investigar les querelles contra ella i dirigents del PP, i el seu testimoni ha estat descartat en el judici als Pujol, com també els agents i responsables de l'operació Catalunya. Tot i que també van sortir àudios d’una conversa entre María Dolores de Cospedal, exsecretària general del PP, i l'excomissari José Manuel Villarejo en el qual ambdós lloen el paper que va jugar Sánchez Camacho per aconseguir que CiU perdés dotze escons a les eleccions catalanes del 2012.
Dos testimonis espuris
El següent pas va ser judicialitzar la causa contra els Pujol. Amb els àudios, Villarejo ha revelat que Vicky Álvarez i l’empresari català Javier de la Rosa -reconegut fins que va ser investigat pel cas Tibidabo i el cas KIO- han cobrat dels fons reservats de l’Estat per haver donat pistes contra la família Pujol. Podrien haver-n'hi més. Tots dos van presentar denúncies que van recaure al jutjat central d’instrucció 5 de l’Audiència Nacional. Per depurar aquests testimonis espuris, la Fiscalia Anticorrupció, en el seu escrit d’acusació, aclareix que arran d’aquestes denúncies es van fer comprovacions sobre els negocis i les declaracions a Hisenda de Jordi Pujol Ferrusola, així com comissions rogatòries a l'estranger. Les denúncies s’arrodoneixen amb dos informes, a finals de desembre de 2012, de la llavors temuda Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal (UDEF) de la policia espanyola, desacreditada per aquest grup de policies, amb vincles al govern espanyol del PP.
Pressions a la banca andorrana i la 'deixa'
La investigació prospectiva i il·lícita contra els Pujol continua -tot i haver-hi una causa penal oberta- i les pressions de la policia patriòtica del PP es traslladen a la banca andorrana, tal com es recull en la querella presentada pels titulars de la Banca Privada d’Andorra (BPA) i l'Institut de Drets Humans d’Andorra (IDHA) i l’entitat catalana Drets, ara reactivada per la magistrada. L'exCEO de la despareguda BPA i la seva filial, Banco Madrid, Joan Pau Miquel, va certificar a la comissió del Congrés dels Diputats les coaccions rebudes. Els germans Cierco, Higini i Ramon, titulars de la BPA, també ho faran en el judici, a l'Audiència Nacional.
Les pressions donen fruits: El Mundo publica el 7 de juliol del 2014 els moviments de comptes del traspàs inicial des del banc Andbank a la BPA per diferents membres de la família Pujol Ferrusola. Aquesta revelació provoca que el 27 de juliol Jordi Pujol i Soley emeti un comunicat en què confirma l'existència d'un llegat del seu pare a favor de la seva esposa i fills, situat a l'estranger, la deixa. La confessió commociona la societat catalana, i obre un terratrèmol polític de llarg abast, però, alhora valida i blanqueja totes les accions il·legals de la policia patriòtica. Pujol, la seva dona i els seus set fills són investigats per un jutjat de Barcelona, que els va citar a declarar pels diners a Andorra no declarats a Hisenda -i després regularitzats- fins que el jutge que investigava el primogènit a l'Audiència Nacional des del 2012 va assumir la causa contra tota la família.
Herència o corrupció?
Quinze anys després, arriba el judici a la família Pujol Ferrusola. La Fiscalia Anticorrupció acusa Pujol i la seva família de crear “una xarxa clientelar” per cobrar comissions d’una desena d’empresaris, també investigats, malgrat que no ha evidenciat cap intervenció del president, que va deixar el càrrec el 2023. L’Advocacia de l’Estat, que no acusa el president Pujol, sosté que la família “va tenir grans quantitats de diners ocultes a la Hisenda Pública i sense tributar”, i que la direcció de tot era a càrrec del fill gran, Jordi Pujol Ferrusola, i la seva mare, Marta Ferrusola, eximida de la causa el 2021 per malaltia i que va morir el 2024.
Per contra, la defensa dels Pujol reitera que els diners amagats a Andorra són d’una herència de l'avi Florenci, que va llegar a Ferrusola i els seus set fills per si anaven mal dades políticament. L’any 1992 ho saben tots els fills i el primogènit gestiona els fons unificats. Segons la defensa, el llegat són 140 milions de pessetes en dòlars de l’any 1980, que es van beneficiar de tres devaluacions de la pesseta i “una galopant inflació”. Hi afegeix que el primogènit va gestionar títols i diners per valor de 500 milions de pessetes. Hi precisa que en el període entre els anys 1990 i l’any 2000, només per interessos en operacions ordinàries “s'obtenien rendiments del 10%”. Finalment, els set fils i la mare (exclòs el president) van obtenir cada un 126.000.000 de pessetes.
Per aclarir-ho tot, l’Audiència Nacional celebrarà el judici per la fortuna oculta dels Pujol a Andorra, a partir de dilluns vinent, i les acusacions hauran de demostrar el seu origen il·lícit. És un cas amb xifres macro: 19 acusats, 254 testimonis acceptats, repartits en 41 sessions, fins al 14 de maig de 2026, a banda del gran volum de toms i documental, acumulats en aquesta darrera dècada.