Mentre l'economia capitalista europea collava Espanya per l'incompliment del dèficit en plena precampanya per al 26-J, també s'hi colava Veneçuela, i amb ella, l'efecte que genera en l'imaginari d'un Estat com Espanya la imatge del règim de Nicolás Maduro. El pont el bastia el president de Ciutadans, Albert Rivera, qui només baixar de l'avió en la seva visita al país, va fer una al.lusió a Podemos per no haver votat a favor de condemnar el règim en una iniciativa parlamentària al Congrés dels Diputats, ara fa unes setmanes.

"Podemos és l'únic partit que no vol ajudar Veneçuela" explicava el president de la formació taronja als polítics i altres membres de la societat civil que el rebien. Ràpidament, els podemistes s'exaltaven, ofesos, i el número dos de la formació morada, Íñigo Errejón, es queixava a través de twitter, al·legant que C's havia anat al país a rodar el seu espot de campanya electoral, però "una mica més car".

A l'avió, la imatge que havia vist el català era la dessolació. Empreses multinacionals que marxen, com ara Coca-Cola, perquè no hi ha prou reserves de sucre per fer les begudes. Ho havien fet moltes altres abans, per pànic a les nacionalitzacions encetades amb l'expresident Hugo Chávez. També observava veneçolans que arribaven, carregats amb pasta de dents i paper higiènic, que no poden comprar al seu país a causa de la carestia de productes de primera necessitat. 

Rivera, que havia condemnat amb vehemència el règim chavista en la distància, ara ho copsava de primera mà. Era el retrat que el Partit Popular dibuixava, a molts quilòmetres, des del parc de El Retiro madrileny. El president en funcions, Mariano Rajoy, atiava la por a "la radicalitat i l'extremisme", en què es podria instal·lar en la política espanyola si els ciutadans no votaven el PP. Era el discurs de la por i l'estratègia de polarització que fa setmanes han encetat Gènova.

El pressumpte finançament

Rivera baixava de l'avió sense incidents, malgrat d'advertència del número dos del règim, Diosdado Cabello, de fer-lo fora del país. A l'aeroport era esperat per dona de l'opositor empresonat, Leopoldo López, per encetar un recorregut de 36 hores. Lilian Tintori no es separava d'ell en cap moment.

La primera institució oficial on acudirien seria l'Assemblea Nacional, el parlament, convidat per la Mesa d'Unitat Popular, l'oposició. Amb una Constitució veneçolana en mà, el català va donar suport a la recollida de firmes per a la celebració del referèndum revocatori per tombar el govern de Maduro. "És la seva Constitució, és el seu dret" indicava, apel·lant als valors de la transició espanyola, que a parer seu haurien permès la reconciliació a l'Estat. I afegia, que calia tancar el procés de pau "sense vencedors ni vençuts". Les al·lusions a Espanya eren velades i moltes.

En aquella mateixa cambra, l'oposició considerava instar Podemos a personar-se al país pel finançament pressumpte que haurien rebut per part de l'Estat bolivarià. Altres diputats van preguntar per què no s'havia convidat a partits d'ideologia comunista, increpant-li que Leopoldo López havia incorregut en fets violents el 2012 i tenia un procés judicial en curs, per aquest motiu.

A molts quilòmetres, altre cop, el vicesecretari de comunicació, Fernando de Páramo, responia Errejón. Entra en la batalla del finançament també el secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, qui afirmava que Veneçuela havia arribat a Espanya "de la mà de Pablo Iglesias i Juan Carlos Monedero". Era "la vetusta esquerra obsessionada amb el sorpasso ", com els atribueixen des de les files socialistes per escorar-los a l'esquerra i amortiguar la pèrdua de vots.

La jornada es tornava tèrbola per a Rivera, a qui no li han mancat les crítiques per "ingerències" en la sobirania de la República Bolivariana. Però ell s'hi tornava, indicant que a Espanya hi ha 200.000 veneçolans, i al país sudamericà, 150.000 espanyols. Tampoc faltava una postil·la sobre l'economia. "És que tenen un règim econòmic que no és del segle XXI". El regeneracionisme propi de C's també desembarcava a Veneçuela.

De nou, el capitalisme emergia en la precampanya espanyola, i el debat pel model econòmic i polític que vol Espanya serà allò que marcarà el relat pel 26-J, en aquest front "constitucionalistes vs. Podemos" que farceix cada gest dels quatre grans partits.