L'exprimer ministre francès i portaveu de Barcelona pel Canvi, Manuel Valls, ha censurat que "en la primera part" de la crisi del coronavirus a Catalunya l'executiu independentista aprofités per "imposar el seu relat" davant d'aquesta situació, "de vegades amb fanatisme i des de l'odi".

En una entrevista amb l'Agència Efe, l'exprimer ministre francès ha lamentat que s'hagi passat "de l'Espanya ens roba, a l'Espanya ens mata" i que, segons el seu parer, s'utilitzessin els mitjans públics i els privats amb subvenció de la Generalitat per insuflar aquesta "propaganda" secessionista en el context de crisi sanitària.

Encara que vegi les eleccions catalanes llunyanes per l'emergència de la pandèmia, Valls ha subratllat la seva "preocupació" per un Govern que continua vivint en "contínues baralles i contradiccions" que "danyen el bon govern" i que alhora són capaces de posar-se d'acord per a "el separatisme" i la "propaganda".

El regidor, que amb el seu vot fa un any va investir la seva adversària Ada Colau per evitar un alcalde independentista a Barcelona, ha apuntat que en les últimes setmanes s'ha passat des de la Generalitat a una "visió més pràctica" perquè les autoritats s'han adonat que "el que importa al ciutadà és la gestió pública".

Amb tot, ha dit que no és el moment "de simplement criticar", sinó també de reconèixer les "dificultats" per gestionar en el marc de les diferents administracions en el context de l'estat d'alarma i comandament únic en un país de competències descentralitzades a les comunitats autònomes.

Preguntat sobre si veu a l'independentisme igual de fort que abans d'aquesta crisi, Valls ha indicat que, encara que sembli que hi ha una "tapadora" sobre l'assumpte, "els blocs d'independentisme i constitucionalisme continuen vigents".

"No crec que es pugui donar per mort a cap líder independentista, tampoc al que està fora d'Espanya", ha dit en referència implícita sobre l'expresident fugit Carles Puigdemont.

Alhora ha apuntat que sent encara en estat d'alarma, als ciutadans els costa projectar-se en el futur polític perquè tenen urgències més rellevants sobre el seu propi futur i el de la seva família.

En aquest sentit, ha dit que fer prediccions és complicat: "D'aquesta crisi podria sortir el millor, que és la unitat dels constitucionalistes, o el pitjor, el nacionalisme, el populisme, el fanatisme," ha apuntat.

Per a Valls, l'ocorregut aquesta setmana a Badalona -l'arribada del popular García Albiol a l'alcaldia després de frustrar-se un acord entre PSC i Guanyem Badalona- evidencia la "incapacitat" dels socialistes per entendre el que passa en intentar arribar a un acord amb forces independentistes.

"Es va parlar d'un eix progressista. No es pot ser d'esquerres i nacionalista o pretendre pactar amb antisistemes", ha subratllat sobre això.

A propòsit del seu futur, i amb unes eleccions catalanes pròximes encara que sense data i per a les que ja està registrada la seva marca electoral, Valls ha evitat concretar les seves intencions.

Això sí, ha dit que prefereix ser "útil" -com quan va evitar que Barcelona tingués un alcalde independentista- que "candidat" i ha afegit que "no puc ser candidat a totes les eleccions", mentre ha reconegut que ell no "representa" una força política amb gran infraestructura.

"Aquí a més el sistema electoral i de representació dona una importància jo crec massa fort dels partits polítics", ha dit.

I ha afegit: "Soc regidor a Barcelona, em va bé. L'altre ja es veurà".

D'altra banda, tampoc no ha tancat definitivament la porta a continuar participant de debats polítics a França, si bé tornar a l'arena política gal·la no està en els seus plans immediats perquè a Barcelona diu que "és feliç".

Dins d'aquesta aposta personal per la "utilitat" ha insistit que "no es pot deixar a Espanya davant dels que volen trencar-la, que són els mateixos que volen trencar Europa."

"A Espanya, com en França, els responsables polítics són davant d'un moment històric. "I per això cal apostar per l'aliança" de les tres grans famílies polítiques europees a Espanya: PP, PSOE i Ciutadans, com passa a Europa, ha defensat.