El professor i catedràtic de Dret Constitucional de la Universitat de Sevilla, Joaquín Urías, ha afirmat aquest dilluns que la reforma de la malversació pactada entre ERC i el PSOE pot arribar a considerar com a fet delictiu el referèndum de l’1 d’octubre del 2017. En declaracions a ElNacional, Urías ha manifestat que la qüestió principal gira al voltant de les “proves” que existeixin sobre l’ús de diners públics per a una activitat no permesa.

Urías destaca que en la sentència del Tribunal Suprem la malversació no va quedar prou provada, en el sentit que la prova que es va estimar “era molt deficient”. Així doncs, el lletrat veu factible que amb la reforma que s’ha pactat entre socialistes i republicans un referèndum com el de l’1-O sí que pugui “arribar a estar inclòs” com a delicte, si les proves que s’aporten són més evidents. “Tot dependria de com els jutges valoressin les proves”, afegeix.

Un altre aspecte que destaca el catedràtic és que l’1-O podria entrar com a delicte amb la reforma si els seus organitzadors el tiressin endavant “sabent” que l’activitat no està permesa. En tot cas, per Urías, el debat és complicat i queda supeditat al que en un futur puguin fer els jutges. “S’haurà de veure com valora el jutge el nou tipus penal”, remarca. En tot cas, per Urías sembla que amb la reforma sí que podria resultar més difícil arribar a les conclusions a les quals va arribar el Suprem quan va sentenciar contra els líders independentistes. “Amb el nou tipus hi hauria d’haver més proves”, destaca.

ERC arriba a un acord amb el PSOE acceptant-ne la posició

Aquest dilluns ERC i PSOE han arribat a un acord a la ponència sobre la reforma del delicte de malversació. La trobada entre els grups parlamentaris ha acabat en menys d’una hora, i Esquerra Republicana ha acceptat la posició del PSOE pel que fa a la persecució de supòsits similars al de celebrar un referèndum com el de l’1-O: condemnar amb un a quatre anys de presó al funcionari que destini patrimoni públic a una finalitat per la qual no estava previst. Es tracta d’una esmena que també inhabilita el funcionari en una forquilla que va dels dos als sis anys.

El text fixa com a requisit per a les penes de presó que amb el desviament pressupostari es causi un "mal o entorpiment greu del servei públic". Els republicans han manifestat just després d'haver arribat a aquest acord amb el PSOE que des del seu punt de vista "aquest tipus no es correspon amb les conductes com la de l'organització de l'1 d'octubre, i menys encara amb penes de presó, perquè no es va produir cap mal ni entorpiment greu del servei públic". Aquesta, però, és la interpretació d'Esquerra Republicana, que pot diferir de la dels jutges i que en efecte difereix del PSOE, ja que els socialistes han justificat aquesta esmena precisament per aquest motiu, perquè fets com els de l'1-O no quedin impunes davant la justícia espanyola. L'acord ha suscitat crítiques des de Junts com les que ha expressat el president a l'exili, Carles Puigdemont.