Acord a la ponència d’aquest dilluns sobre la reforma del delicte de malversació. La trobada entre els grups parlamentaris ha acabat en menys d’una hora, i Esquerra Republicana ha acabat acceptant la posició del PSOE pel que fa a la persecució de supòsits similars al de celebrar un referèndum com el de l’1-O: condemnar amb un a quatre anys de presó al funcionari que destini patrimoni públic a una finalitat per la qual no estava previst. Es tracta d’una esmena que també inhabilita el funcionari en una forquilla que va dels dos als sis anys.

El text fixa com a requisit per a les penes de presó que amb el desviament pressupostari es causi un "mal o entorpiment greu del servei públic". Els republicans han manifestat just després d'haver arribat a aquest acord amb el PSOE que des del seu punt de vista "aquest tipus no es correspon amb les conductes com la de l'organització de l'1 d'octubre, i menys encara amb penes de presó, perquè no es va produir cap mal ni entorpiment greu del servei públic". Aquesta, però, és la interpretació d'Esquerra Republicana, que pot diferir de la dels jutges i que en efecte difereix del PSOE, ja que els socialistes han justificat aquesta esmena precisament per aquest motiu, perquè fets com els de l'1-O no quedin impunes davant la justícia espanyola. 

Abans de la ponència que s’ha celebrat aquest dilluns, l’aposta d’ERC passava per despenalitzar completament l’1-O. Els republicans van presentar divendres passat una esmena per crear un nou tipus dins del delicte de malversació per tal que es castigui amb menys anys de presó —entre sis mesos i tres anys de presó—a aquelles persones que malversen diners públics però sense ànim de lucre personal. És a dir, els republicans volien reintroduir al seu Codi Penal el concepte d'ànim de lucre personal o de tercers com a condició per la malversació més greu, i apostava per conservar les penes que va fixar el PP el 2015: de dos a sis anys de presó.

L’aposta del PSOE: diferenciar tipus de malversació i perseguir l'1-O

Els socialistes, en canvi, apostaven per diferenciar diversos tipus de malversació. En primer lloc, consideren que cal mantenir les penes tal com estan actualment quan hi ha malversació amb apropiació. És a dir, quan hi ha lucre per a un mateix o per a tercers. El PSOE també vol distingir la malversació d'ús, que són aquells casos en els quals es fa un mal ús dels recursos públics però sense voluntat d'apropiar-se'ls. La intenció és penar aquests casos amb penes que vagin dels sis mesos als tres anys de presó i d'un a quatre anys de suspensió de feina pública.

Ara bé, el PSOE pretenia que es castigui amb una forquilla d'un a quatre anys de presó el desviament irregular de pressupost dins l'administració pública, cosa que ha acabat acceptant ERC. Tot i que aquesta esmena comporta una rebaixa de dos anys respecte de les penes que hi ha a hores d'ara, hi ha la intenció de poder continuar perseguint casos com els de l'1-O. D'altra banda, la intenció dels socialistes també és perseguir aquelles persones que hagin incrementat el seu patrimoni en més de 250.000 euros durant el seu mandat i no puguin acreditar el seu origen, cosa que es podria castigar amb fins a sis anys de presó.

Unidas Podemos, "sense posició clara"

Ha estat el president del grup parlamentari d'Unidas Podemos, Jaume Asens, qui aquest dilluns ha confirmat que la seva formació marca distància amb el PSOE respecte a la reforma de la malversació: "No durà la nostra signatura". Ara bé, Asens no ha acabat de deixar clar quina és exactament la posició d'Unidas Podemos sobre aquesta qüestió: "Encara estem discutint aquesta qüestió i, per tant, no tenim una posició clara". Sí que ha afirmat que celebra que tant les propostes d'ERC com del PSOE "vagin en direcció de desjudicialitzar" el conflicte polític entre Catalunya i Espanya.