Primer pas. La Unió Europea ha arrancat aquest dilluns el procés formal per tal que Geòrgia i Moldàvia passin a ser membres de l'organització internacional. Tot plegat arriba després que els dos països de l'est d'Europa, i exrepúbliques soviètiques, ja demanessin l'ingrés a principis de març, només pocs dies després que el president ucraïnès, Volodímir Zelenski, i en el marc de la guerra amb Rússia, demanés l'adhesió immediata del seu país a la UE. La Unió Europea va acordar uns dies després iniciar el procés per a tots tres estats, amb l'objectiu que, en un futur, puguin ser membres del club comunitari. Segons va informar la presidència francesa de la Unió, la totalitat dels vint-i-set estats membres van demanar a la Comissió Europea que fes el primer pas per acceptar Ucraïna, Geòrgia i Moldàvia elaborant l'informe necessari per decidir si els països de la UE concedeixen la seva admissió com a país candidat.

És precisament això el que la Comissió Europea ha fet avui, en el cas concret de Geòrgia i Moldàvia. El comissari de Veïnatge i Ampliació, Olivér Várhelyi, ha entregat, en dues trobades diferents, els qüestionaris al ministre d'Exteriors de Geòrgia, Ilia Darchiashvili, i al seu homòleg moldau, Nicu Popescu, a Luxemburg, en els marges d'un Consell de Ministres d'Exteriors de la UE. La setmana passada, la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, ja va entregar a Volodímir Zelenski el mateix qüestionari per a Ucraïna durant una visita a Kíiv la setmana passada. Abans que tots tres països puguin ser membres de ple de dret de la Unió Europea, la Comissió ha de saber en quina situació es troben els sol·licitants. Els qüestionaris han de servir per donar informació sobre els aspectes polítics i econòmics, així com d'altres àmbits més específics.

Olivér Várhelyii ha comunicat als ministres d'Exteriors de Geòrgia i Moldàvia que, tal com havien demanat, ja s'ha començat a treballar en la seva sol·licitud per a convertir-se en membres de l'organització comunitària. "D'acord amb les respostes que rebem, començarem a redactar una opinió", ha indicat. A més, ha compartit que l'objectiu de Brussel·les és fer efectiu aquest procediment de manera "molt ràpida", de manera que, "com abans omplin el qüestionari, abans donarà la Comissió Europea la seva opinió al Consell Europeu". Per la seva banda, tots dos ministres han remarcat la voluntat ferma d'integrar-se al projecte europeu.

L'OTAN i Transnístria

La invasió de Putin ha desfermat el temor per l'amenaça russa, així fomentant l'expansió de la UE a altres països. La possible expansió de l'OTAN per l'est d'Europa i la petició d'Ucraïna d'entrar a formar part de l'Aliança Atlàntica va ser l'excusa de Putin per iniciar la guerra. Però el problema és que no ha aconseguit frenar aquest expansionisme, sinó que tot al contrari. Amb la invasió ha assolit reforçar l'OTAN i fer créixer les peticions d'adhesió a la Unió Europea.

Automàticament, després de la intenció de Moldàvia d'unir-se a la UE, Transnístria, una entitat prorussa dins del territori moldau, va demanar que es reconegués la seva independència. "En aquestes noves circumstàncies, incloent-hi les creades per les accions dels líders moldaus, demanem a la part moldava que iniciï un diàleg amb Transnístria per aconseguir la coexistència en bon veïnatge de dos estats independents". Situat entre el riu Nistru, o Dnièster en rus, l'enclavament de Transnístria va ser establert a principis de la dècada de 1990 per forces de l'antic Exèrcit Roig estacionades a Moldàvia que no acceptaven la creació en l'exrepública soviètica un estat independent de Moscou. S'estima que Rússia té permanentment en l'enclavament conegut com a Transnístria uns 2.000 militars.