ÚLTIMA HORA | Segueix el minut a minut del conflicte Rússia - Ucraïna

El president rus, Vladímir Putin, tenia un objectiu clar: desestabilitzar l'ordre mundial. Però la jugada no li ha sortit gaire bé i el seu desafiament trontolla. La invasió de Rússia a Ucraïna ha disparat l'atractiu de l'OTAN, que es percep com una eina útil davant l'amenaça que representa actualment Moscou. En aquesta línia, cal destacar dos exemples recents: per una banda, la majoria dels finlandesos dona suport per primera vegada a l'entrada de Finlàndia dins l'Aliança Atlàntica; per una altra, Kosovo ha demanat l'adhesió a l'OTAN i la instal·lació en el seu país de més bases militars nord-americanes. 

Els finlandesos, a favor d'entrar a l'aliança militar

La cadena pública de radiotelevisió de Finlàndia ha publicat aquest dilluns un sondeig que assenyala com "per primera vegada, una enquesta mostra el suport majoritari a la sol·licitud finlandesa d'unir-se a l'OTAN". "La invasió russa d'Ucraïna ha augmentat el suport a l'OTAN a Finlàndia", afegeix el text. Així, un 53% dels enquestats donen suport al fet que Finlàndia entri dins l'aliança militar. Per contra, un 28% es manté contrari a l'adhesió i un 19% s'han mostrat insegurs sobre la decisió. Es tracta d'una enquesta elaborada entre els dies 23 i 25 de febrer, període que abasta el preludi a la invasió russa i l'entrada de les tropes del Kremlin a Kíev, i representa un canvi històric en l'actitud dels finlandesos: el suport a l'entrada dins l'OTAN ha crescut en 34 punts percentuals des del 2017, quan la cadena va fer la pregunta per última vegada.

Cal dir que tant Finlàndia com Suècia gaudeixen d'una "associació millorada" amb l'aliança militar, un estatus que els va permetre participar en una cimera de l'organisme celebrada divendres passat. Davant la participació dels dos països en la trobada, Rússia va advertir que "l'adhesió de Finlàndia a l'OTAN tindria greus militars i polítiques". Una amenaça en tota regla que revelava els possibles plans de Putin de no deixar la guerra a Ucraïna i ampliar-la a la resta del territori europeu.

Kosovo vol més militars i l'adhesió a l'OTAN

També hi ha por als Balcans, on Kosovo va demanar aquest diumenge que els EUA estableixin una base militar permanent al país i que s'acceleri la seva integració a l'OTAN. Ja hi ha 635 soldats nord-americans al país balcànic com a part d'una missió de l'Aliança Atlàntica per mantenir la fràgil pau que hi ha al país. Ara, Kosovo tem represàlies per part de Rússia després d'haver-se sumat a les sancions europees contra Moscou. El país es va independitzar l'any 2008, però ni Sèrbia ni Rússia (aliat tradicional de Sèrbia) reconeixen aquesta independència. De fet, quatre membres de l'OTAN també es neguen a reconèixer la sobirania de Kosovo (entre els quals es troba l'estat espanyol).

El primer ministre d'Eslovènia, Janez Jansa, ja va advertir diumenge que si Ucraïna cau en mans russes, l'efecte dominó continuarà amb Moldàvia, Geòrgia, els Balcans i les repúbliques bàltiques. Jansa va apuntar que Rússia atacaria primer els països al voltant de la UE que encara no s'han adherit ni al bloc comunitari ni a l'OTAN, però que després seria el torn dels bàltics. "Allà tindríem un greu conflicte i possiblement l'inici de la tercera guerra mundial", va considerar. Tanmateix, si Ucraïna resisteix no hi haurà escalada i s'arribarà a negociacions. Per últim, el primer ministre eslovè va dir que Putin podria tractar d'incitar conflictes en els Balcans (on s'ubica Kosovo) com a estratègia per desviar l'atenció.