L'Assemblea continua apostant per la via unilateral i recorda que països que avui dia són independents com Eslovènia, Estònia, Letònia i Lituània ho són, precisament, perquè van tirar endavant amb el seu procés de separació. I això és el que l'entitat i la seva presidenta, Elisenda Paluzie, volen recordar perquè l'unilateralisme torni a situar-se a l'agenda política catalana.

Per aquest motiu, l'entitat ha celebrat aquest divendres la sessió inaugural del Congrés d'Independències Unilaterals en la qual hi han participat Dimitrij Rupel, ministre d’Exteriors durant el procés d’independència d’Eslovènia; Ülo Laanoja, un dels organitzadors de la Via Bàltica; i Vents Armands Krauklis, exdiputat letó i alcalde de la localitat de Valka.

Rupel (Eslovènia)

Rupel ha admès que una de les principals diferències entre Catalunya i Eslovènia va ser el moment històric escollit. "És veritat que aquests països van esdevenir independents també per la desintegració de la URSS i Iugoslàvia", en referència a la mateixa Eslovènia i els països bàltics. Rupel, però, també ha explicat que la repressió iugoslava va provocar més reaccions a favor de la independència que la que l'espanyola ha provocat a favor de la separació catalana, cosa per la qual s'ha mostrat sorprès.

L'exministre eslovè també ha posat com a exemple que quan el seu govern va ser escollit, la població va començar a armar-se perquè l'exèrcit iugoslau havia requisat les armes de les Forces de Defensa Territorial d'Eslovènia, una unitat creada pel mateix poder iugoslau i que teòricament havia d'actuar com una força de seguretat regional. Rupel també ha afirmat que la pressió que sentia ell i el seu govern per complir les promeses d'independència van ser molt fortes i que la ciutadania no hauria tolerat passos enrere.

Krauklis (Letònia)

El letó Krauklis ha apuntat que des de Letònia s'entén el desig de Catalunya de ser independent però ha volgut puntualitzar que els processos tenen diferències. "Estàvem en una millor posició legal que la de Catalunya però també estàvem en estat de guerra", ha dit. 

Krauklis també ha revelat que els primers anys d'independència del país "van ser durs" i que la idea de la independència va perdre suports. Tanmateix, ha afegit que l'empitjorament de la situació a Rússia va fer veure a la població que no hi havia marxa enrere. També ha apuntat que el principal repte de l'independentisme català ha de ser millorar la relació amb l'opinió pública espanyola.

Laanoja (Estònia)

Per últim, l'estonià Laanoja ha blasmat el seu govern per no donar suport públic a l'independentisme català i ha apuntat que el motiu és la "bona feina" de la diplomàcia espanyola al país. En qualsevol cas ha assegurat que la majoria de la població d'Estònia dona suport a la causa. 

Laanoja ha apuntat que la determinació que els estonians va anar creixent "pas a pas" a l'hora de creure que "la independència era possible", i que això va ser clau per a l'èxit. "Vam entendre que era 'ara o mai'", ha rematat malgrat la repressió soviètica que va causar morts i desaparicions, cosa que no els va fer acovardir-se.

 

Imatge principal: Militars iugoslaus presoners són escortats per les forces eslovenes / Peter Božič

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat