El ministre d’Assumptes Exteriors, José Manuel Albares, ha assegurat aquest dilluns que Espanya avança per a aconseguir el reconeixement del català, l’euskera i el gallec com a oficials en les institucions europees, tot i reconèixer que encara no hi ha unanimitat entre els 27 sobre la mesura. Arran d'això, Albares ha denunciat la “discriminació” cap a la identitat espanyola que representa que aquestes llengües no siguin oficials al bloc comunitari.
El pròxim divendres, 18 de juliol, s’ha de produir la primera reunió del Consell d’Afers Generals sota la presidència de Dinamarca del Consell Europeu. Espanya ha demanat incloure l'oficialitat del català, i de la resta de llengües cooficials a l’estat espanyol, a l’agenda de la reunió després d’un intent frustrat de votació el passat mes de maig i de setmanes de negociacions amb la resta de socis comunitaris. Es necessita la unanimitat dels 27 per aprovar el pla d’Espanya per a l’oficialitat del català a Europa.
“Això s’ha de poder oficialitzar aviat. És una discriminació cap a Espanya i la nostra identitat nacional. Hi ha estats que en aquests moments tenen més d’un idioma com un idioma oficial [a la UE] (...) Per què no podria Espanya?” ha dit el titulat d’Exteriors des de Brussel·les. El ministre feia referència, en les seves declaracions, al fet que els dos idiomes oficials a Irlanda, l’anglès i el gaèlic irlandès, són ambdues llengües oficials de les institucions europees.
Albares ha reconegut que la demanda d’Espanya segueix sense comptar amb la necessària unanimitat de tots els estats membres, tot i que ha reivindicat el debat que es produirà en el si del Consell i el nou document que el govern espanyol ha posat sobre la taula per aclarir el finançament de la mesura, que és un dels punts més contenciosos per a alguns països, com per exemple Alemanya. Durant la reunió del passat 27 de maig, alguns països a part d’Alemanya, com Itàlia, Txèquia, Finlàndia o Àustria van mostrar reserves i van demanar aclariments legals. D’altra banda, Dinamarca, que presidirà la reunió, i altres països com Portugal, Bèlgica, Romania o Hongria van expressar el seu suport per la mesura.
“El dia 18 ho aconseguirem o avançarem cap a la consecució, perquè ningú podrà amagar-se darrere de suposats aspectes que no coneixen o que no estan prou detallats”, ha exposat el ministre, que ha afegit que la iniciativa veurà la llum algun dia, “perquè tots els estats comprenen que la posició d’Espanya és legítima i que la identitat nacional és plurilingüe”. Albares ha insistit a dir que aquest és un “camí irrenunciable i irreversible” per l’executiu, ja que respon a la realitat plurilingüe de l’estat espanyol.
Els ministres d’Afers Exteriors de la UE mantindran el pròxim 18 de juliol un “intercanvi de punts de vista” sobre el reconeixement del català, l’euskera i el gallec com llengües oficials de la Unió. Espanya havia plantejat que el punt fos per “adopció”, cosa que implicaria la seva votació, però la presidència de torn - que recau en Dinamarca - ha preferit plantejar-lo com una discussió sense decisió. En la reunió del maig, l’oficialitat apareixia a l’ordre del dia com a “punt d’adopció”, però finalment es va retirar per la falta de suports entre els 27.