El rector de la UB, Joan Elias, i la rectora de la UAB, Margarita Arboix, han hagut d'encaixar aquest divendres estoicament asseguts a la primera fila de l'auditori de la Universitat Pompeu Fabra la subtil estirada d'orelles del president de la Generalitat, Quim Torra, pel silenci de les universitats catalanes davant l'existència de presos polítics, alguns dels quals membres del col·lectiu universitari.

"Per mi és una presó inadmissible que denunciaré sempre i que m'agradaria que la comunitat educativa, tota la comunitat educativa, també la denunciés sempre", ha advertit el president en la cloenda de l'acte d'inauguració del curs 2019-20.

Era la cirereta d'una matí complicat en què una convocatòria aparentment protocolària ja s'havia convertit en un acte de protesta marcat pel tancament dels doctorands a l'edifici per reclamar la millora de les seves condicions laborals. La protesta ha obligat a ajornar una hora l'acte i l'arribada del president.

"El talent necessita un entorn de llibertat", ha advertit Torra en els darrers instants de la seva intervenció i després de reclamar el compromís de la universitat en la denúncia de l'empresonament dels independentistes. La referència als presos ha estat fugissera, però suficient. El missatge no ha escapat a cap dels membres de la comunitat universitària present a la sala. Tots ells coincidien en acabar l'acte en identificar clarament l'objectiu del dard.

Declaració unitària

Tot i que els claustres universitaris sí han aprovat pronunciament reclamant la llibertat dels presos i denunciant la repressió de l'Estat, s'ha atribuït a la intervenció dels rectors de les dues principals universitats catalanes la impossibilitat per aconseguir presentar públicament una declaració conjunta de tots els centres.

Igualment, el passat mes de març, diferents col·lectius universitaris van responsabilitzar Elies i Arboix d'impedir que el Consell Interuniversitari de Catalunya subscrivís una declaració de totes les universitats en suport dels acadèmics que han estat encausats per haver format part de la Sindicatura Electoral.

Finalment aquell text només el va subscriure el secretari d’Universitats i Recerca, Francesc Xavier Grau, que va llegir el document en el transcurs d’un acte sobre Compromís social de les Universitats. La declaració se centrava a defensar “els principis de llibertat, democràcia, justícia i solidaritat” i rebutjava l’enjudiciament penal de membres del professorat que complien un encàrrec del Parlament.

Diferents protestes organitzades contra l'empresonament dels líders independentistes tant a la UB com a la UAB han ensopegat també amb els límits imposats pels rectorats. Durant les darreres eleccions generals del mes d'abril, l'entusiasme de la UB en la retirada de llaços grocs, que segons algunes fonts, va afectar fins i tot els despatxos de professors, va provocar les protestes al col·lectiu universitari.

La preocupació per desmarcar la universitat arriba fins a l'extrem que en un acte organitzat l'any passat a favor dels presos a la facultat de Geografia i Història de la UB es va fer desaparèixer en el darrer moment el logo de la Universitat sobre el qual s'hi havia dipositat un llaç groc.

També a la UAB un acte organitzat a favor d'Oriol Junqueras va topar amb el veto del deganat d'Economia, tal i com va denunciar Agustí Alcoberro a través de Twitter, la qual cosa va obligar a canviar el lloc previst i traslladar-lo a la facultat de filosofia i lletres.

El toc d'atenció de Torra als rectors arriba a les portes d'una tardor complicada en què està previst que es doni a conèixer la sentència del Suprem contra els responsables de l'1-O, davant la qual el president reclama una resposta contundent de la societat catalana. També a les portes d'altres judicis vinculats al referèndum i que impliquen membres de la comunitat universitària, com la dels membres de la Sindicatura Electoral.