"Un bon alumne, un bon professor i una bona persona", així és com el vicepresident, Oriol Junqueras, vol que la gent el conegui, i així ha estat com l'han descrit els quatre companys i amics que avui han intervingut en un homenatge organitzat a l'auditori de la facultat de Filosofia i Lletres de la UAB. L'acte, que s'ha vist envoltat per la polèmica arran la prohibició de la facultat d'Economia i Empresa que es fes al seu auditori, s'ha convertit també en una reivindicació de la Universitat com espai de llibertat i de debat.

L'auditori de la Facultat de Filosofia i Lletres no només s'ha omplert de gom a gom, sinó que moltes persones que hi volien assistir s'han hagut de quedar a la porta. Entre els presents, essencialment estudiants, professors i membres del personal universitari, així com algun representants del món polític com els diputats Ernest Maragall i Chakir el Homrani o el cupaire Albert Botran. Amb tot, l'assistent que ha provocat major atenció i un calorós i llarg aplaudiment ha estat el pare del vicepresident, Artur Junqueras.

L'homenatge s'ha vist precedit de la polèmica arran la prohibició de la facultat d'Economia i Empresa a què es convoqués en el seu auditori. De fet, el malestar, per aquesta situació, que va denunciar dies enrere l'exresponsable de l'ANC i professor de la UAB, Agustí Alcoberro, a través d'una piulada s'ha fet evident al llarg de les intervencions.

El professor Josep Maria Solé Sabaté, amic personal de Junqueras, ha assegurat que en 30 anys a la UAB no havia vist mai tan ple l'auditori i ha volgut subratllar en prendre la paraula que la Universitat convoca aquesta mena d'actes tot i les intimidacions i amenaces que rep, i que altres centres universitaris catalans faran el mateix. "Per demostrar que la universitat és un espai de llibertat i que no tothom té la insensibilitat acadèmica que han tingut els òrgans dirigents, entre d'altres d'aquesta universitat". Solé Sabaté ha apel·lat a la funció de la universitat com a espai de convivència i crítica, i ha agraït el suport de la Universitat de Sant Andrews a Clara Ponsatí.

"A la propera carta a l'Oriol li diré: Oriol una alegria, l'auditori estava ple a vessar, perquè no estàs sol, perquè la gent t'estima i perquè la UAB com la universitat catalana en general i la universitat que sigui lliure en general, t'estima, et vol i t'enyora", ha explicat en acabar la seva intervenció.

El primer parlament ha estat el de la presidenta de l'ANC, Elisenda Paluzie, que ha recordat com va conèixer Junqueras quan van entrar a militar a la Fenec (Federació Nacional d'Estudiants de Catalunya). De fet, i recordant l'obsessió del sindicat estudiantil per nodrir el país de quadres en els diferents àmbits -tot i que ha ironitzat que no se n'han sortit en l'àmbit judicial-, ha explicat que l'associació d'antics membres de la Fenec ha arribat a haver d'enviar cartes a quatre dels empresonats a Estremera i Soto del Real.

"L'Oriol és una persona polièdrica, un homenot, en el sentit de Pla, un polític no professional de la política amb interessos amplis i diversos. El seu empresonament és una perversió, perquè si algú defensa la pau és l'Oriol", ha denunciat Paluzie. La responsable de l'ANC ha assegurat que va ser sobretot Junqueras i el seu equip a vicepresidència els que van "fer realitat l'1-O" i que l'objectiu de tancar-lo a la presó és paralitzar el procés independentista.

També hi ha intervingut el qui va ser professor del vicepresident Antoni Simó, que ha descrit l'extraordinària qualitat acadèmica d'un alumne amb un expedient atapeït de matrícules d'honor i una mitjana com a estudiant superior a l'excel·lent. A banda del seu bagatge cultural, extraordinària memòria i capacitat de síntesi, el professor ha destacat l'esforç i voluntat per formar-se, la gran curiositat intel·lectual, i la seva empatia amb la gent, que el fa una persona estimada, a qui ha descrit com l'"historiador del poble".

Simó ha assegurat que no el va intentar dissuadir de dedicar-se a la política, quan li va fer saber la seva decisió de ser candidat d'ERC, perquè "sabia que la política en majúscules guanyava una persona honesta, rigorosa, i compromesa amb els valors de la democràcia".

També hi ha intervingut el periodista Enric Calpena, amb el qual va treballar en diferents programes i documentals. "Els mitjans sempre ens l'hem rifat", ha assegurat recordant la seva capacitat per explicar la història.

L'acte s'ha tancat amb un llarg aplaudiment dels presents i crits de llibertat presos polítics.