Només era un entrenament, però aquest cop no eren els jugadors ni l’entrenador o el president del Barça els grans protagonistes. Tots els ulls dels prop de 23.000 aficionats culers que van tornar a l’Spotify Camp Nou després de més de dos anys tancat per obres estaven posats en l’estadi, i el que més importava era viure el moment històric de l’esperat retorn a casa després de l’èxode a Montjuïc, encara que fos per formar part d’una prova pilot per testar els accessos. L’estrena oficial en un partit de competició oficial encara haurà d’esperar uns dies -serà el 22 o el 29 d’aquest mes- però aquells que van tenir la sort de gaudir d’aquest primer cop, i que van omplir la tribuna i el gol sud de la primera i la segona graderia, van viure la il·lusió i l’emoció del moment, i podran ventar-se d’haver estat els primers a tornar. Entre aquests primers, molts nens que ahir van fer campana a l’escola i que van acompanyar als pares i avis, que van sentir l’excitació del moment i que, en molts casos, van reviure el sentiment que van tenir la primera vegada que van anar al vell Camp Nou. A més d’un culer amb pedigrí li van caure les llàgrimes -com al president Laporta-, se li va posar la pell de gallina (gallina en piel que diria Cruyff), mentre d’altres, els culers més nous i curiosos, es fixaven en els seients, les graderies, els passadissos; en allò que era nou, en com havia canviat -o no, aquest és un altre debat- el coliseu blaugrana després de la renovació integral al que se sotmet i que no acabarà fins d'aquí a dos anys més. I les portades, dels diaris, els catalans, és clar, també són testimonis de la il·lusió d’aquest retorn, que pren, sobretot, el protagonisme gràfic.
“La il·lusió de la tornada a casa”, titula La Vanguardia, que mostra una gran fotografia que ocupa la meitat de la portada i que mostra una panoràmica de l’estadi, el gran protagonista -els jugadors ni es distingeixen- d’aquest dia que marca la fi del desterrament. El diari dels Godó dedica, però, el titular principal a la guerra d’Ucraïna per destacar que Rússia inicia l’assalt a Pokrovsk, una ciutat estratègica pels ucraïnesos i que era un bastió a punt de caure. Pel que fa a l’actualitat política, el degà de la premsa catalana destaca que Sánchez atribueix a la crisi climàtica 20.000 morts a Espanya en cinc anys, en referència a la participació del president espanyol a la cimera prèvia a la conferència del clima del Brasil.
El diari Ara també li dedica la gran fotografia de la portada a l’Spotify Camp Nou, i assegura que “el barcelonisme vibra amb la reobertura parcial” de l’estadi barcelonista, amb els 22.000 seguidors observant la gespa on l’ombra d’una gran grua emergeix entre les petites figures dels jugadors blaugrana. La informació més destacada de la portada pel que fa a la mida del titular és pel País Valencià i per Sánchez, que demana eleccions a València per aturar el negacionisme” . A El Periódico, qui li fa ombra al retorn al Camp Nou a la portada és Rosalía, que “embruixa València” i enlluerna en l’actuació que la passada nit va fer a LOS40 Music Awards celebrats al Roig Arena, on va interpretar una cançó del seu nou disc Lux, estrenat oficialment aquest divendres.
A Madrid, com era d’esperar, el Camp Nou no importa un rave, i com és habitual, el que mana a les portades, especialment de la premsa conservadora, són les notícies contra Pedro Sánchez i que li posen pressió. A El Mundo, el titular principal de la portada és un nou capítol de la sèrie sobre la fontanera del PSOE. Aquest cop, el rotatiu publica uns whatsapps de “les clavegueres del PSOE per subornar als fiscals i ‘netejar’ les investigacions judicials entorn de Pedro Sánchez”, uns missatges de la conversa entre l’empresari Luis del Rivero i el fiscal Ignacio Stampa en les que apareix una frase que presumptament compromet Sánchez. “L'1 és qui decideix”, afirma Del Rivero, que és la persona que va intermediar entre Stampa i Leire Díez, considerada com la fontanera del PSOE. El fiscal Stampa, que va denunciar que les clavegueres del PSOE havien intentat subornar-lo, va declarar en qualitat de testimoni el passat dimecres, i va assegurar que va interpretar que el "número 1" era el president del Govern espanyol. Un tema per entesos, vaja.
A La Razón, han escollit la crisi entre el PSOE i Junts i asseguren que “Sánchez pretén utilitzar els PGE (pressupostos) per ‘comprar’ Junts” i sostenen que l’executiu oferirà inversions a Catalunya esperant que el partit que lidera Carles Puigdemont no pugui rebutjar-les o assumeixi el cost de fer-ho. Tot i que Junts dona per trencats tots els ponts amb el PSOE, insisteix que no donarà suport als pressupostos i bloquejarà la legislatura, sembla que Sánchez no es dona per vençut i, segons el rotatiu madrileny, Intentarà que Junts torni al ramat i s’assegui de nou a la taula de negociació. I part de la seva estratègia passa per elaborar uns pressupostos en què hi hagi copioses inversions per a Catalunya. Segons expliquen fonts de la Moncloa i dels seus socis de coalició, el moviment consistirà a presentar alguna cosa davant la qual a Junts li pugui sortir car, políticament parlant, posicionar-se en contra. Alguns, fins i tot, citen l’escena d’El Padrí per posar-ne un exemple visual, aquella en què Vito Corleone diu: ‘Li faré una oferta que no podrà rebutjar’”.
L’ABC, per la seva part, també pressiona el PSOE amb una portada en la qual afirma que les bosses amb diners que va portar l’empresària Carmen Pano a Ferraz “decidiran la imputació del PSOE”, i que el testimoni de Pano davant l’Audiència Nacional serà clau perquè les acusacions demanin investigar al partit i el registre de la seu socialista. La fotografia principal és pel caos als aeroports dels Estats Units per la manca de pressupostos, aquest shutdown que ha sumit al país al bloqueig més llarg de la seva història i que ha obligat a cancel·lar milers de vols perquè els controladors aeris estan afectats i davant les dificultats per ocupar les torres de control, les autoritats van decidir la cancel·lació del 10% dels vols en els 40 aeroports amb més trànsit aeri.
A El País, la pressió no és per Sánchez, sinó pel PP, i explota la debilitat que ara acusa el partit d’Alberto Núñez Feijóo arran de la dimissió de Carlos Mazón al País Valencià, que deixa els populars en mans de Vox la investidura d’un substitut al front del govern de la Generalitat. Segons el diari de Prisa, Santiago Abascal exigeix al PP més duresa amb els menors immigrants per donar suport a la candidatura que presentin els populars, i vol que el pacte que aconsegueixin sigui la base per a futures negociacions.
