Jordi Turull, Josep Rull i Jordi Sànchez han recusat els quatre magistrats de la Sala Segona del Tribunal Suprem que els hauran de jutjar. A més, demanen que s'habiliti el Tribunal Constitucional durant el mes d'agost per resoldre aquesta qüestió igual que s'ha habilitat el Tribunal Suprem per resoldre tot el que fa referència als processats per l'1-O. Si no fos així, remarca l'advocat, es provocaria indefensió dels presos.

Els magistrats recusats són Manuel Marchena Gómez, Andrés Martínez Arrieta, Juan Ramón Berdugo Gómez de la Torre i Luciano Varela Castro.

Els advocats els veten al·legant que són els mateixos jutges que van acceptar la querella de la fiscalia a tràmit i, per tant, ja van fer una primera valoració jurídica. De fet, a l'escrit d'admissió de la querella valoren els fets i diuen que són susceptibles del delicte de sedició.

A l'escrit de recusació, la defensa argumenta que "ja suposa la formulació d'una inevitable valoració jurídica sobre els fets imputats als querellats, que anticipa el judici dels senyors magistrats que tals fets són penalment rellevants".

També destaca que els magistrats estan influenciats pel ressò mediàtic i l'estratègia política: "Aquest prejudici es veu accentuat especialment en el present cas, en què els fets que la comissió atribueix als meus mandants com a constitutius d'una suposada rebel·lió són des del primer dia de coneixement públic i, en el moment d'admetre la querella, ja havien estat àmpliament divulgats pels mitjans de comunicació. La mostra més evident d'això és que el relat de fets de la querella ha passat pràcticament inalterat a la interlocutòria de processament, sense que la instrucció hagi aportat pràcticament cap dada rellevant, perquè en realitat calia investigar poc o gens respecte de fets que havien tingut lloc a la llum pública i davant les càmeres de televisió".

I interpel·la el Suprem: "Quina esperança pot tenir aquesta defensa que la Sala conclogui que els fets són penalment atípics i els processats mereixen ser absolts quan en el seu dia quatre dels cinc magistrats van concloure que aquests fets tenien rellevància penal?".

Turull, Rull i Sànchez qüestionen que "el magistrat instructor i els esmentats magistrats formin part del mateix òrgan judicial i durant els mesos en què s'ha allargat la instrucció d'aquesta causa hagin coincidit diversos cops formant sala i deliberant".