La ponència de José María Macías que proposa negar l’empara a Jordi Turull no només ha reobert el debat jurídic sobre l’amnistia. També ha deixat al descobert, segons el secretari general de Junts, una manera de funcionar de la justícia espanyola que considera especialment greu quan afecta l’independentisme. Turull va reaccionar dissabte amb un missatge molt dur a X. No es va limitar a discrepar dels arguments del magistrat conservador. Va posar el focus en dues qüestions que van més enllà del contingut de la ponència: que el document li arribés a través d’un periodista abans que el ple del Tribunal Constitucional l’hagi debatut i que el mateix Macías, apartat d’altres procediments sobre l’amnistia per dubtes sobre la seva imparcialitat, continuï sent el ponent del seu recurs. "Acabo de rebre, via un periodista, l’esborrany de proposta de sentència del ponent del TC on proposa desestimar el recurs perquè se m’apliqui l’amnistia", va explicar Turull. El text encara ha de ser sotmès al ple del Constitucional el pròxim 22 de setembre.
"Ja deu circular per tots els diaris"
Turull subratlla que, en condicions normals, un afectat hauria de conèixer les resolucions que l’afecten a través dels canals processals corresponents. "Normalment, a un defensat la informació del que l’afecta li arriba pel seu advocat via procurador. En el nostre cas mai, mai ha estat així", denuncia. I remata amb una ironia carregada d’intenció: "Si m’ha arribat a mi via un periodista, ja deu circular per tots els diaris".
Però és sobretot el paper de José María Macías el que Turull converteix en el centre de la seva denúncia. El magistrat conservador ja havia estat apartat d’altres procediments relacionats amb la llei d’amnistia per la seva participació prèvia, quan era vocal del Consell General del Poder Judicial, en pronunciaments sobre la norma. Malgrat això, continua exercint de ponent en el recurs d’empara presentat per Turull contra la decisió del Suprem de no aplicar-li l’amnistia per malversació. Turull ho resumeix així: "El ponent que fa la proposta el van apartar dels recursos contra la llei d’amnistia perquè no era imparcial, però no el van apartar per resoldre el meu recurs sobre l’aplicació de la llei d’amnistia".
Els procediments dels quals Macías va ser apartat afectaven directament la constitucionalitat de la norma, mentre que el cas de Turull és un recurs d’empara contra una decisió concreta del Suprem. Però el dirigent de Junts posa sobre la taula el fet que un magistrat considerat problemàtic per intervenir en uns assumptes sobre l’amnistia pugui, en canvi, redactar la proposta que decidirà si aquesta mateixa amnistia se li aplica o no. "La necessitat d’imparcialitat sembla que va per barris, com l’aplicació del Codi Penal, en funció de si ets independentista o no", sentencia.
"Ficció jurídica absoluta"
Turull també entra en el fons de la ponència. I ho fa sense matisos. Macías sosté que la decisió del Tribunal Suprem de deixar fora de l’amnistia la malversació del procés està prou argumentada jurídicament i que no es pot considerar "capritxosa", "sorprenent" o fruit d’una animadversió contra els dirigents independentistes. Turull qualifica aquesta interpretació de "delirant" i de "ficció jurídica absoluta". "L’argumentari per denegar l’amnistia que fa aquest ponent, si es confirma el que llegeixo en aquest text, és delirant, és ficció jurídica absoluta", afirma. I hi afegeix una expressió encara més contundent: és "enfotre-se’n del mort i de qui el vetlla" respecte de l’estat de dret.
Al darrere d’aquesta crítica hi ha la mateixa batalla jurídica que es manté oberta des que el Suprem va decidir no aplicar l’amnistia a determinats condemnats i processats per malversació: si la interpretació de la Sala Penal respecta realment la lletra i la finalitat de la llei o si, per contra, força les excepcions fins a deixar-ne fora els principals dirigents del procés.
Turull, però, no presenta la qüestió únicament com una batalla jurídica. El seu missatge té una lectura clarament política. La referència a "#LaTogaNostra", les acusacions sobre el lawfare, la falta d’imparcialitat i la denúncia de filtracions formen part d’una crítica més àmplia a la cúpula judicial espanyola i a la manera com, segons Junts, s’ha gestionat tot el procés penal contra l’independentisme. I acaba el missatge avisant que el desenllaç del recurs no alterarà la seva posició política: "Res ni cap d’aquests, facin el que facin, disminuirà el meu compromís actiu per culminar i assolir allò que vam votar i decidir: la independència de Catalunya".
Sobre #LaTogaNostra, els seus majordoms, i maneres de fer:
— Jordi Turull i Negre (@jorditurull) September 12, 2026
Acabo de rebre, via un periodista, l’esborrany de proposta de sentència del ponent del TC on proposa desestimar el recurs perquè se m’apliqui l’amnistia. Allò que arreu diuen que debatran el dia 22 de setembre. Si… pic.twitter.com/hwvPYuUTEm
La contundència del text de Macías no significa, però, que el cas estigui resolt. La ponència és només la proposta que el magistrat sotmetrà al ple. El Constitucional haurà de debatre-la el 22 de setembre i la majoria del tribunal pot assumir-la, modificar-la o rebutjar-la. Macías forma part del sector conservador d’un tribunal amb majoria progressista. Si aquesta majoria no comparteix la seva lectura, la sentència definitiva podria acabar allunyant-se de manera substancial de la proposta coneguda aquest cap de setmana.
Més que un litigi individual
És precisament aquesta circumstància la que converteix el cas Turull en alguna cosa més que un litigi individual. El Constitucional haurà de començar a definir fins on pot arribar el Suprem en la interpretació restrictiva de la llei d’amnistia i si aquesta interpretació vulnera o no els drets dels afectats. Així, el recurs de Turull pot tenir un efecte que vagi molt més enllà del seu cas particular. Si el Tribunal Constitucional conclou que el Suprem va vulnerar els seus drets en interpretar la llei d’amnistia de manera que deixava fora la malversació del procés, aquest criteri es convertiria en una referència molt difícil d’ignorar per als altres afectats per decisions semblants, entre ells Carles Puigdemont, Oriol Junqueras, Raül Romeva, Dolors Bassa, Toni Comín o Lluís Puig. Ara bé, no significaria una amnistia automàtica per a tots: cada procediment té les seves particularitats i haurà de ser resolt individualment. En el cas de Puigdemont, però, la transcendència és especialment gran, perquè una doctrina favorable a Turull podria obligar el Suprem a revisar la interpretació que manté viva la seva causa per malversació i, eventualment, facilitar l’aixecament de les mesures que encara pesen contra ell. Per això, el que decideixi el TC sobre Turull pot acabar marcant el criteri general sobre si la malversació del procés queda finalment dins o fora de l’amnistia.