La magistrada de la sala civil i penal del TSJCat que instrueix la causa contra diversos membres de la Mesa del Parlament per un presumpte delicte de desobediència, i entre els quals es troba l’investigat Josep Costa, ha desestimat el recurs contra la resolució on es van acordar la seva detenció i posada a disposició, atès que no havia comparegut el dia que havia estat citat havent-li estat comunicada la conseqüència de la seva incompareixença a través de l’apercebiment previst a la llei. I, inadmet, la recusació presentada contra la mateixa magistrada instructora.
Josep Costa va ser detingut el 27 d'octubre per anar a declarar davant la magistrada Maria Eugènia Alegret després que el 15 de setembre es negués anar a declarar per permetre dos debats parlamentaris de resolucions sobre la monarquia i l'autodeterminació el novembre del 2019 tot i els advertiments dels lletrats de la cambra quan era membre de la Mesa del Parlament del president Roger Torrent. Costa va comparèixer i es va acollir al seu dret a no declarar i va anunciar la recusació de la magistrada i un recurs per detenció il·legal que avui el TSJC ha tombat.
La interlocutòria recull, a l’apartat de fets, que el 15 de setembre de 2021 estava citat a declarar com a investigat davant la magistrada instructora, sota l’apercebiment que recull la Llei a l’article 487 de la LeCrim que explícitament diu: "si no compareix el dia indicat ni al·lega causa justificada per no fer-ho, l'ordre de citació es pot convertir en ordre de detenció". Explica també que, com que no va comparèixer es va obrir una peça separada de situació personal per tal d’acordar allò que fos oportú. Es va donar trasllat tant a la fiscalia com al partit polític querellant i el 13 d’octubre es dicta providència on s'acorda no fer una segona citació, però on s'adjunten a la peça les declaracions públiques que va fer on constava que la seva incompareixença va ser conscient i voluntària. La resolució deixava clar que "no existia ni es va al·legar causa justificada per a la no compareixença personal. No ho són ni la seva particular interpretació de l'ordenament jurídic ni tampoc la seva unilateral voluntat de no reconèixer l'autoritat o la jurisdicció d'aquest tribunal". "Davant la negativa expressa de comparèixer a presència judicial sense que res ho impedís, la mesura disposada a la interlocutòria recorreguda era l'única possible a les finalitats preteses per la llei i va ser proporcionada mentre que la detenció es va dur a terme pel menor temps possible", argumenta Maria Eugènia Alegret en la seva resolució.
"Es diu que la Instructora concorre una causa de recusació per “haver manifestat un interès personal a ordenar la detenció del Sr. Costa”, del que seria indici, segons afirma, “haver convidat l'acusació a sol·licitar la detenció del Sr. acusat” el dia 15 de setembre en què no va comparèixer; novament se la recusa per una futura querella criminal que diu va interposar, però que no justifica ni haver interposat ni haver estat admesa i finalment per haver participat en l'admissió a tràmit de la querella interposada pel Ministeri fiscal.", diu la interlocutòria d'Alegret per desestimar la recusació. "En aquest cas, no és procedent l'admissió a tràmit de la sol·licitud de recusació de la Instructora", conclou.
"La recusació tampoc no compleix amb els requisits formals necessaris, temporalitat, poder especial, aportació d'un principi de prova ni tampoc els materials o de fons en tant que resulten inexistents i falses les al·legacions realitzades sobre la concurrència de les causes previstes a l'art. 219 números 4, 10 i 11 de la LOPJ. Sense perjudici de la seva intranscendència els efectes pretesos, no és cert que aquesta magistrada hagi convidat les parts acusadores a sol·licitar la detenció del Sr. Costa", recull la interlocutòria en la qual no s'admet la recusació i on es desestima el recurs.