El diputat de la CUP i membre de la Mesa del Parlament, Pau Juvillà, està més a prop de ser jutjat al TSJC per no retirar els llaços grocs que el partit tenia penjats a les finestres del seu despatx a la Paeria de Lleida i que es va negar a treure després que Ciutadans ho denunciés a la Junta Electoral durant la campanya de les municipals de 2019.

Segons fonts judicials, la titular del jutjat 3 de Lleida ha acordat remetre la causa, que estava pendent d'enviar-se a un jutjat penal, al TSJC després d'acceptar la petició de la Fiscalia perquè l'exregidor cupaire ara és aforat. El ministeri fiscal li demana 8 mesos d'inhabilitació especial i 4 mesos de multa per un delicte de desobediència comès per autoritat o funcionari públic.

El qui va ser cap de llista de la CUP per Lleida durant els últims comicis, Pau Juvillà, és biòleg de formació i un dels membres de l'equip que va negociar amb ERC. En el seu dia ja va defensar que la decisió de mantenir els llaços grocs a les finestres del despatx del partit a la Paeria es va prendre de forma ''col·lectiva''. Segons Juvillà, com a partit polític tenen el ''dret i deure d'expressar la ideologia'' i per tant ''denunciar que l'estat espanyol està intentant invisibilitzar l'existència de presos polítics i exiliats''.

El precedent

El regidor cupaire va comparèixer el maig del 2019 als jutjats de Lleida després de ser citat a declarar per un suposat delicte de desobediència. La fiscalia s'hi va querellar per la denúncia interposada per Ciutadans a la Junta Electoral de Zona (JEZ) per no retirar els llaços grocs. Un centenar de persones el va rebre a les portes del Canyeret per donar-li suport i Juvillà va entrar amb la intenció de respondre tot el que se li preguntés perquè remarcava que no s'havia "d'amagar de res" i no es faria "enrere''.

La seva defensa sempre ha recordat que es tracta d'una causa ideològica. Cal recordar que en comptes de requerir a l'Administració pels llaços grocs es va requerir a un partit i és per això que van fer prevaldre el ''dret fonamental de la llibertat ideològica''. Juvillà va rebre el suport de Junts per Catalunya, Esquerra, el Comú de Lleida, així com entitats com l'ANC i Òmnium Cultural.