En Narcís havia enviat cartes a la seva família en les quals es mostrava molt il·lusionat pel seu futur. També els mencionava que tenia ganes d’anar-los a visitar en un permís. Tenia vint anys i es trobava a Ceuta fent la mili. L’1 de novembre de 1980 l’exèrcit va comunicar a la família que s’havien trobat el jove mort amb un obrecartes clavat al cor. El seu entorn no es va creure mai la història del suïcidi i sempre han sospitat que fou assassinat. El seu no és un cas aïllat. La plataforma Trencant El Silenci, constituïda per víctimes d’aquest tipus, reclama a l’Estat que assumeixi la seva responsabilitat i creï una comissió d’investigació al Congrés dels Diputats per conèixer tota la veritat d’una de les pàgines més fosques i silenciades de la història recent espanyola: en ple període democràtic, centenars de joves van suïcidar-se, van ser abusats, vexats o fins i tot assassinats durant el servei militar obligatori. La iniciativa, però, no tira endavant perquè el PSOE hi posa traves.
El passat mes de febrer, Junts per Catalunya, Esquerra Republicana, comuns i la CUP van instar la Sindicatura de Greuges a través del Parlament a actuar d'ofici davant d'aquests casos que van afectar a centenars d'homes durant la mili. Dies més tard, Junts, ERC, Sumar, PNB, Bildu, Podemos, Compromís i BNG van registrar una Proposició No de Llei al Congrés dels Diputats perquè el Defensor del Poble actuï d'ofici sobre aquests casos, i també demanaven la creació d’una comissió d’investigació en aquesta institució. A continuació, Francesc Robelló —germà d'en Narcís— va presentar un escrit davant la Mesa de la cambra baixa perquè “no bloquegi” la creació d’una comissió per investigar els maltractaments i les morts que hi va haver durant el servei militar obligatori.
Però el PSOE, en una reunió de la junta de portaveus de la cambra baixa, va vetar que el Ple votés la creació d’aquesta comissió d’investigació. Va sumar els seus vots als de PP i Vox. I la setmana següent, amb la mateixa petició, va tornar a votar el mateix. Aquest passat dilluns, a la comissió de Defensa del Congrés, els grups van haver de pronunciar-se sobre la proposició no de llei d’aquest tema.
Junts per Catalunya, Esquerra Republicana, PNB, Bildu, Sumar i el BNG van presentar una iniciativa que en el seu primer punt instava el Defensor del Poble a iniciar actuacions d’ofici pels casos documentats de vexacions, maltractaments, assetjaments i morts ocorreguts durant el servei militar obligatori. La resta de punts demanaven obrir una investigació exhaustiva i independent a escala estatal i incloure-hi la recopilació sistemàtica de dades sobre suïcidis, morts en circumstàncies no aclarides i denúncies d’abusos, l’anàlisi de possibles responsabilitats institucionals, polítiques i militars, i l’avaluació dels mecanismes de control existents en el període afectat i de les seves mancances. A banda, reclamava a l’Estat espanyol un reconeixement públic de les víctimes, establir mecanismes de reparació moral, simbòlica i econòmica, i garantir l’accés a assistència jurídica gratuïta i suport psicològic per a les persones afectades i els seus familiars, així com establir recomanacions a l’efecte d’evitar que aquests fets es repeteixin.
El PSOE, per tal d’espolsar-se les seves responsabilitats i deixar-ho tot en mans d’una institució independent com el Defensor del Poble, va advertir que només veia amb bons ulls el primer de tots els punts. Va reclamar votar els punts per separat i, davant la negativa dels grups proponents de la iniciativa, es va abstenir en el global i el text va decaure. El diputat de Junts per Catalunya Josep Pagès va lamentar que els socialistes hagin estat “habituals col·laboradors, en alguns casos amb entusiasme, de l’encobriment del franquisme enquistat en les institucions espanyoles”. “De veritat que vostès pretenen impulsar un exèrcit europeu quan no poden impulsar una comissió d’investigació sobre aquests morts?”, va preguntar-se el diputat independentista.
"Ara no toca"
L’excusa del PSOE és que “ara no toca”. Així s'expressen fonts de la direcció del grup parlamentari consultades per aquest diari, que no donen cap argument per rebutjar aquesta investigació més enllà de defensar que ara no és el moment. Fa uns dies, el portaveu dels socialistes en aquesta cambra, Patxi López, afirmava que “en un moment en el qual assistim a tantes guerres, no estem per crear comissions d’aquest tipus”. “Tenim no sé quantes comissions d’investigació en marxa que moltes d’elles no serveixen per a la finalitat per la qual es creen”, sentenciava.
Dilluns, el diputat d’Esquerra Republicana Francesc-Marc Álvaro va ser l’encarregat de defensar la iniciativa en nom de tots els grups proponents. Va arrencar explicant una història esgarrifosa. “La conec de ben a prop, era un xicot de vint-i-tres anys que es deia Juan Murcia Soriano i era de la meva ciutat, Vilanova i la Geltrú; feia el servei militar com a caporal de teletips l’any 1987; llicenciat en filologia hispànica, tenia tota la vida al davant; i el 21 de juny d’aquell any es va llevar la vida en estranyes circumstàncies a l’Hospital Mediterrani de Cartagena; la família va rebre escasses explicacions”, va relatar.
Un suïcidi que va trencar una família
En Francesc Robelló, de la plataforma Trencant El Silenci, destaca en conversa amb ElNacional.cat que en democràcia van perdre la vida fent el servei militar obligatori fins a 1.900 joves. El PSOE, en plena tensió geopolítica, no vol entrar en conflicte intern amb els militars. Destaca, parlant amb aquest diari, que el seu reclam no va en contra de l’actual exèrcit. Volen esbrinar uns fets que van passar fa més de 40 anys i que ja han prescrit. Només volen saber la veritat i dignificar els seus familiars, insisteix. Se li talla la veu quan recorda com ho va viure. Ell només tenia 16 anys; el seu germà, que en tenia 20, era un referent. I el va perdre. La infància de les seves germanes, encara més petites, va quedar “trencada”, assevera. L’impacte va ser tan fort que el seu pare va caure en una depressió i va morir al cap de només tres mesos.
“Amb PP i Vox ja no hi comptàvem, però ens sorprèn que el PSOE s’autodenomini un partit progressista i ara voti sistemàticament en contra d’això”, lamenta Robelló. “Sembla un contrasentit, però les víctimes del franquisme estan més emparades que les de democràcia; és perquè el PSOE va governar molts anys durant els 80 i 90 i saben que no controlaven l’exèrcit i que els deixaven actuar amb impunitat", sentencia.