Els Estats Units i Dinamarca mantenen converses discretes per ampliar la presència militar nord-americana a Groenlàndia, en unes negociacions que han anat guanyant intensitat durant els últims mesos i que reflecteixen la creixent importància estratègica de l’Àrtic. Segons diverses fonts coneixedores del procés, que recull la BBC, Washington planteja la possibilitat d’obrir fins a tres noves bases militars al sud del territori, una regió semiautònoma sota sobirania danesa. Les instal·lacions estarien orientades principalment a reforçar la vigilància marítima en una zona clau de l’Atlàntic Nord, coneguda com el “GIUK Gap”, el corredor entre Groenlàndia, Islàndia i el Regne Unit per on es mou part de l’activitat naval russa i xinesa.
Les converses arriben després d’un episodi de tensió diplomàtica generat pel president nord-americà, Donald Trump, que al gener va tornar a posar Groenlàndia al centre del debat geopolític. En declaracions que van generar malestar a Europa, Trump va afirmar que els Estats Units haurien de “controlar” el territori per evitar que Rússia o la Xina hi guanyessin influència, i va insinuar que aquest objectiu es podria aconseguir “de la manera fàcil o de la manera difícil”.
Converses tècniques, secretes i reservades
Tot i aquest context inicial de fricció, les negociacions actuals s’estarien desenvolupant en un marc més tècnic i reservat. La Casa Blanca ha confirmat que hi ha contactes d’alt nivell amb Dinamarca i amb representants groenlandesos, però evita detallar els continguts de les converses. Fonts de l’administració asseguren, de fet, que hi ha optimisme sobre l’evolució del diàleg.
Dinamarca, per la seva banda, ha admès l’existència d’un “canal diplomàtic en curs” amb els Estats Units. El govern danès ha recordat que qualsevol ampliació militar al territori requereix la seva aprovació, tot i que històricament ha donat suport a la cooperació defensiva amb Washington a l’Àrtic.
També el govern de Groenlàndia ha reconegut que les converses estan avançant, encara que de manera prudent. El primer ministre groenlandès, Jens-Frederik Nielsen, ha assegurat en declaracions recents que el diàleg “va en la direcció correcta”, però ha evitat entrar en detalls i ha insistit en la necessitat de preservar la sobirania del territori.
Actualment, els Estats Units ja disposen d’una base militar a Groenlàndia, la base espacial de Pituffik, situada al nord-oest de l’illa. Aquesta instal·lació té funcions de vigilància de míssils i suport al sistema de defensa nord-americà a l’Atlàntic Nord, però Washington considera que la seva capacitat és limitada per al seguiment marítim de la regió.
On serien aquestes noves bases?
Les noves instal·lacions que s’estudien se situarien principalment en zones amb infraestructura ja existent, com antics aeroports o ports, per facilitar una ampliació més ràpida i menys costosa. Una de les ubicacions que s’ha posat sobre la taula seria Narsarsuaq, on ja hi havia una base nord-americana durant la Guerra Freda.
El projecte s’emmarca en un acord de defensa vigent des de 1951, que permet als Estats Units operar militarment a Groenlàndia amb el vistiplau danès. Aquest marc legal ha permès dècades de cooperació sense que Dinamarca hagi rebutjat mai una petició d’expansió militar nord-americana al territori.
En paral·lel, analistes de seguretat àrtica assenyalen que la competència geopolítica a la regió s’ha intensificat en els darrers anys, amb Rússia reforçant la seva presència militar al nord i la Xina augmentant el seu interès econòmic i científic en l’Àrtic. Aquesta dinàmica ha accelerat els plans de Washington per consolidar la seva posició estratègica.
Tot i això, alguns antics responsables de defensa nord-americans han qüestionat la necessitat de tensar la relació amb un aliat com Dinamarca per assolir aquests objectius, argumentant que la cooperació ha estat històricament estable i efectiva.
En paral·lel a les negociacions, el debat polític a Groenlàndia continua obert. El govern del territori insisteix que qualsevol ampliació de la presència militar estrangera haurà de respectar els límits de la seva autonomia i el consens de la població, en un context en què el futur geopolític de l’illa torna a estar sobre la taula internacional.