Francesc Robelló, el germà d'en Narcís, un jove mort el 1980 a Ceuta en circumstàncies estranyes mentre feia la mili, ha presentat un escrit davant la Mesa del Congrés dels Diputats perquè “no bloquegi” la creació d’una comissió per investigar els maltractaments i les morts que hi va haver durant el servei militar obligatori. El passat 26 de febrer, diputats de Junts per Catalunya, Sumar, Esquerra Republicana, PNB, Bildu, Podemos, Compromís i BNG van registrar una Proposició No de Llei a la cambra baixa perquè el Defensor del Poble actuï d'ofici sobre aquests casos, i també demanaven la creació d’una comissió d’investigació en aquesta institució. Uns dies abans, Junts i ERC, juntament amb els comuns i la CUP, van instar la Sindicatura de Greuges a través del Parlament a actuar d'ofici davant d'aquests casos que van afectar a centenars d'homes durant el servei militar obligatori.
Ara, Robelló presenta aquest escrit davant la Mesa en el qual destaca que fins a vuit grups parlamentaris van sol·licitar investigar "els abusos, vexacions i morts silenciades durant el servei militar obligatori". En nom de la plataforma Trencant El Silenci, el germà d'en Narcís adjunta un llistat d’adhesions ciutadanes que comprèn un total de 1.142 persones. “Es tracta d’un clamor social per la transparència i la reparació de les víctimes, instants els representants de la sobirania popular a no bloquejar l’esclariment dels fets”, manifesta en un text que demana posar en coneixement d’aquests fets la Junta de Portaveus i la Comissió de Defensa.
La mort del Narcís i altres joves, en circumstàncies estranyes
En Narcís Robelló va morir l’1 de novembre de 1980 quan prestava el servei militar obligatori a Ceuta. Segons es va comunicar a la família, se’l van trobar amb un obrecartes clavat al cor; però el seu entorn no es va creure mai la història del suïcidi i sempre han sospitat que fou assassinat. En les cartes que els havia enviat es mostrava molt il·lusionat pel seu futur i, a curt termini, per poder-los visitar en un permís des de Melilla.
El Ministeri de Defensa situa en més de 300 els suïcidis documentats a les forces armades entre el 1983 i el 2001. Diverses investigacions apunten a una xifra superior si es tenen en compte defuncions classificades com a accidentals.
Mireia Prats i Joan Torrents —autors del documental Et faran un home. Morts Silenciades— apunten que com a mínim 1.900 nois van perdre la vida durant el servei militar ja en democràcia. Davant d'aquest panorama desolador, en el documental, les famílies de les víctimes coincideixen a lamentar la manca d'explicacions i les exigeixen a l'exèrcit i també a l'Estat espanyol en conjunt, a qui assenyalen directament com a culpables darrere de les morts dels seus germans. "Que demanin perdó per haver gestionat tan malament una institució com és l'exèrcit, que reconeguin que no es va fer bé", plantegen.