Suspès! L’Audiència de Barcelona ha ajornat, a darrera hora, el judici contra la Sane, una jove acusada de participar en una manifestació amb talls a l'autopista AP-7, el 18 d’octubre de 2019, per protestar contra la sentència del Tribunal Suprem als presos polítics catalans, que s'havia de celebrar dilluns que ve. La jove va ser detinguda a Sant Celoni i la Fiscalia li demana 3 anys de presó per un delicte de desordres públics per suposadament haver fet amb altres persones, no identificades, una barricada a l’autopista i haver-li calat foc. L'organització Alerta Solidària, que defensa a la majoria d'independentistes represaliats, ha anunciat l'ajornament i informa que aquest és el tercer cas conegut de suspensió del judici i revisió d'una condemna per la Llei d'Amnistia dels fets del Procés.
Per contra, la secció 10a de l’Audiència de Barcelona ha descartat, recentment, de suspendre el judici a David i l’Álvaro, a qui la Fiscalia demana 9 anys i mig de presó per participar en una protesta contra la sentència del Procés. El seu advocat, Eduardo Cáliz, també va demanar l'ajornament del judici, el qual s'ha de celebrar el 22 de maig, just quan s’espera que la llei torni al Congrés dels Diputats per a la seva aprovació definitiva. L'argument és que tots dos joves també es poden beneficiar de l'extinció de responsabilitats penals quan el BOE publiqui la llei.
Causa justa
L'advocat de la veïna de Sant Celoni, el penalista David Aranda, va demanar la suspensió del judici a la secció 3a de l'Audiència de Barcelona per la tramitació de la llei d'amnistia, amb la qual es podrà acollir la Sane. El tribunal li ha comunicat el seu canvi de parer aquest divendres al migdia i, al final, ha ajornat la vista per l'amnistia.
En l'escrit, l'advocat va exposar al tribunal que certament la llei d’Enjudiciament Criminal (LECrim) no recull el supòsit de suspendre un judici per una llei orgànica en tramitació, com és la llei d’Amnistia, de la qual sosté que és “altament probable” la seva aprovació perquè el març passat va ser aprovada inicialment pel Congrés dels Diputats. Hi afegeix que la llei sí que permet la suspensió per una causa “justa i provada”, i que qualsevol causa motivada pel tribunal ho és. En l’escrit, sosté que en el cas de la Sane “es trobaria justificada la suspensió del procediment a l'espera de l'aprovació de la citada Llei, perquè, d'una banda, l'aprovació d'aquesta llei implicaria l'extinció de la responsabilitat criminal de l’acusada, i la finalització del procediment". I, per una altra banda, hi indica que "la celebració del judici oral implica un cost material i personal tant per a l’acusada, així com per la mateixa Administració de Justícia, que podria quedar buit de contingut una vegada aprovada la citada Llei”. Hi afegeix que aquest oblit penal “es podria produir abans que es dicti sentència, deixant sense cap mena d'efecte la mateixa, en cas d'aprovar-se la citada Llei d'Amnistia, com és més que previsible”.
Acusació escarida
En el cas de la Sane, el ministeri fiscal sosté l’acusació amb els únics indicis de la declaració de dos agents dels Mossos d’Esquadra, que la van detenir. En concret, en l’escarit escrit d’acusació, el fiscal sosté que entre les 8.50 i les 10.40 del 18 d’octubre de 2019, la Sane “es va posar d’acord amb un nombrós grup de persones, no identificades, i actuant de forma coordinada amb ànim d’atemptar contra la pau pública” van interrompre la circulació del trànsit a l’autopista AP-7, en sentit Girona, a l’alçada del punt quilomètric 110, al pas pel terme municipal de Sant Celoni. Hi afegeix que “van fer-hi una barricada amb neumàtics, fustes i arbres i li van calar foc”. Per aquests fets, li demana 3 anys de presó per un delicte de desordres, tot aprofitant una manifestació i per anar amb la cara tapada.
Imputat als investigats de Tsunami
Paral·lelament a aquesta mobilització, l’Audiència Nacional i el Tribunal Suprem imputen als 12 investigats la crida de la plataforma anònima Tsunami Democràtic a distintes mobilitzacions contra la sentència als líders independentistes, com ara els talls de l’AP-7 fins a la Jonquera entre els dies 11 i el 13 de novembre de 2019. Les defenses ja han alertat que aquestes accions ja van ser investigades per jutjats de Girona i de Salt i van ser arxivades. És a dir, que no se’ls pot acusar d’un fet tancat, tal com el jutge Manuel García-Castellón vol fer amb el cas del ciutadà francès mort després de la mobilització a l’aeroport del Prat, el 14 d’octubre de 2019.
En concret, el setembre de 2022, el titular de primera instància i instrucció 4 de Figueres va arxivar la causa contra unes 200 persones, acusades del delicte de desordres per participar en els talls de l’AP-7, a l’altura de la Jonquera, l’11 i 12 de novembre de 2019, contra la sentència del Tribunal Suprem als líders independentistes. En la causa de Figueres, només queda obert el cas d’un sindicalista, acusat d'un atemptat contra l’autoritat mentre marxava del lloc de la protesta, i també va quedar imputat un agent dels Mossos per les lesions que va provocar al detingut.
Amb la resolució del jutge de Figueres, es tancava la persecució als manifestants a l’AP-7, ja que el juny de 2022 l’Audiència de Girona va confirmar l’arxivament del cas per a 49 ciutadans en els talls de l’AP-7 a Salt, dictada per un jutge de Girona.
A la foto principal, talls a l'AP-7, a l'altura de Salt, per les protestes contra la sentència del Suprem, el 2019. / Foto: ACN