El Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) ha rebutjat el recurs de l'expresident Carles Puigdemont pel cas del seu escó al Parlament Europeu. El tribunal amb seu a Estrasburg va inadmetre el 7 de juliol passat la demanda del líder de facto i eurodiputat de Junts i de l'exconseller Toni Comín contra Espanya per la negativa de la Junta Electoral Central d'incloure'ls a la llista d'eurodiputats que ha de trametre a l'Eurocambra. El TEDH ha considerat que la possible vulneració dels seus drets polítics ja s'ha "reparat", ja que el Tribunal Constitucional espanyol va reconèixer Puigdemont i Comín com a eurodiputats i aquests ja n'exerceixen.
"El demandant ja ha obtingut el reconeixement de qualsevol presumpta vulneració i l'apropiada reparació en l'àmbit domèstic i, per tant, ja no pot al·legar que és víctima d'una vulneració de la convenció o dels protocols", va comunicar el jutge Peeter Roosma a l'expresident i eurodiputat de Junts al juliol. És el primer cas de Puigdemont que ha arribat a Estrasburg i no ha passat el primer filtre.
Puigdemont i Comín van recórrer al TEDH després que el TC desestimés el seu recurs d'empara per la negativa de la JEC de reconèixer-los com a eurodiputats, malgrat que el Parlament Europeu ja els va acceptar el gener del 2020. Fonts de la defensa expressen "satisfacció interna" tot i la inadmissió a Estrasburg perquè, segons diuen, el TC "sí que va reconèixer que tenien la condició d'eurodiputats". De totes maneres, l'equip jurídic de Puigdemont i Comín va anar igualment al TEDH per una possible vulneració de drets, que ara es dona per reparada.
El conflicte per prendre possessió com a eurodiputat
Arran de la causa del procés i els fets de l'1-O, Puigdemont té tota una sèrie de causes judicials pendents, tant als tribunals espanyols com als tribunals de la Unió Europea. Per exemple, està en espera que el Tribunal de Justícia de la UE validi l'aixecament de la seva immunitat per activar-ne l'extradició. Alhora, té casos col·laterals als tribunals espanyols vinculats al seu estatus d'eurodiputat, amb una ordre de detenció per l'1-O. Després de la proclamació oficial dels electes a les eleccions europees del 2019, la JEC havia de notificar al Parlament Europeu la llista dels eurodiputats escollits. Tanmateix, no hi va incloure Puigdemont ni Comín perquè no van jurar la Constitució a Madrid.
Malgrat la sentència del TJUE a finals del 2019 i el posterior reconeixement per part del Parlament Europeu de la seva condició com a eurodiputats, la JEC no ha notificat cap llista nova que els inclogui. "No és procedent el lliurament de la credencial de proclamació de diputat electe, en la mesura que aquesta credencial s'expedeix un cop que el candidat electe ha prestat jurament o promesa d'acatament a la Constitució", sosté la JEC. La jurisprudència del TJUE diu que: "Una persona que ha estat oficialment proclamada electa al Parlament Europeu per l'autoritat competent de l'estat membre on va tenir lloc aquesta elecció adquireix, únicament per aquest fet i des d'aquell moment, la condició de membre del Parlament, independentment de qualsevol formalitat ulterior que estigui obligada a complir, ja sigui en virtut del dret de la Unió o del dret nacional de l'estat membre en qüestió".
El TC nega vulneració de drets: Puigdemont, ja eurodiputat
Puigdemont i Comín van denunciar la posició de la JEC fins al Tribunal Constitucional, però aquest va desestimar el recurs d'empara perquè l'Eurocambra ja els havia reconegut sense la notificació de la JEC. "A partir del 13 de gener del 2020, es va veure satisfeta fora del procés constitucional la pretensió deduïda a la demanda d'empara, ja que els avui recurrents d'empara han vist reconeguda la possibilitat d'exercir la totalitat de les funcions parlamentàries i prerrogatives que els corresponen a conseqüència de la seva condició de diputats europeus electes. La decisió del Parlament Europeu, a més, va reconèixer a la seva decisió efectes retroactius des de la primera sessió celebrada a la legislatura, que va tenir lloc el 2 de juliol del 2019", va dir el TC el novembre del 2022. Així, negava l'existència d'una vulneració de drets fonamentals, perquè "ja no subsisteixen els efectes de les decisions de la Junta Electoral Central qüestionats". Una posició que també ha subscrit Estrasburg.