La Junta Electoral Central (JEC) ha dictaminat aquest dijous que el president de la Generalitat a l’exili, Carles Puigdemont, ha de passar per Madrid per recollir la seva credencial per tal de ser eurodiputat. En un nou acord en resposta al Parlament Europeu, l’òrgan es posiciona en contra del Tribunal de Justícia de la Unió Europea i estipula que Puigdemont “no ha adquirit la seva condició plena de diputat al Parlament Europeu perquè no ha complert el requisit d’acatament constitucional”. És per això que la JEC demana que “quedi vacant temporalment el seu escó fins que no es produeixi aquest acatament, amb la conseqüent suspensió dels seus drets”.

L'organisme electoral espanyol defensa l'article 224.2 de la llei orgànica del règim electoral general (LOREG), que és el que no s'ha complert en el cas de Puigdemont i això fa que consideri que no pot tenir les credencials. Aquest article estableix que, en el termini de cinc dies des de la seva proclamació, els candidats electes hauran de jurar o prometre acatament a la Constitució davant de la JEC. Un cop transcorregut aquest temps, la JEC declara vacants els escons corresponents als diputats del Parlament Europeu que no hagin acatat la Constitució i suspeses totes les prerrogatives que li poguessin correspondre per raó del seu càrrec, tot fins que no es produeixi l'acatament". 

La JEC s’ha pronunciat de la mateixa manera tant per a Puigdemont com per a Toni Comín, Clara Ponsatí —tots tres de Junts per Catalunya— i Jordi Solé —d'ERC—. Això és perquè la presidenta del Parlament Europeu, Roberta Metsola, va preguntar a la Junta Electoral espanyola si podia confirmar que aquests tres eurodiputats es trobaven a la llista de 59 càrrecs proclamats electes a les eleccions europees de l'any 2019, després que el comitè d'Afers Jurídics de la cambra no pogués verificar les credencials dels eurodiputats. Metsola és presidenta d’aquesta cambra des del passat mes de gener, en substitució de David Sassoli, més progressista, que va morir el dia 11 de gener.

Contradiu el posicionament del TJUE sobre el cas Junqueras

Cal recordar que en el cas de l’exvicepresident del Govern Oriol Junqueras, el TJUE va determinar que allò que acredita la condició d’eurodiputat és el resultat de les urnes. Aquest tribunal, per tant, negava que el jurament de la Constitució espanyola fos un requeriment per tal de convertir-se en europarlamentari. També cal remarcar que, tot i l’amenaça que ha fet la JEC aquest dijous, no ha proposat els quatre substituts d’aquests eurodiputats, tot i tenir-ne les competències.

Després de les eleccions europees del 2019, la JEC va reconèixer que Puigdemont, Comín, Ponsatí i Solé havien estat elegits, però posteriorment no els va incloure en la llista que havia d'enviar-se a Brussel·les atès que no van acudir al Congrés dels Diputats per jurar o prometre la Constitució espanyola, ja que en aquell moment ja eren a l'exili. Sis mesos més tard, l'Eurocambra va reconèixer els escons dels dos polítics exiliats, de la mateixa manera que va passar amb Ponsatí, que poc després va ocupar un dels escons que van deixar buits els eurodiputats anglesos amb l'aprovació del Brexit. En el cas de Jordi Solé, hi ha una diferència i és que va assumir l'escó sense jurar la Constitució, però, en canvi, sí que es va presentar al Congrés. Tanmateix, la JEC s’ha pronunciat en la mateixa direcció.