Nova ingerència. El ple del Tribunal Constitucional (TC ) ha tombat avui part de la llei catalana de l’habitatge, la 11/2020, de mesures urgents en matèria de contenció dels preus dels lloguers, a instància del grup parlamentari del PP, segons han avançat fonts diferents i després confirmat pel TC. El ple del TC ha aprovat per unanimitat que nou articles de la llei catalana envaeixen competències de l'Estat espanyol i les declara inconstitucionals. Davant aquesta notícia, els grups parlamentaris que van aprovar la llei, el setembre de 2020, JxCat, ERC, Comuns i la CUP, han convocat una compareixença aquesta tarda al Parlament. El Sindicat de Llogateres ha demanat una resposta urgent al Govern. La resolució del TC, de la qual ha estat ponent el magistrat Ramon Sáez, encara no s’ha fet pública des d’aquest tribunal.
En concret, el TC anul·la: els articles 1, 6 a 13,15 i 16.2; les disposicions addicionals primera, segona i tercera; la disposició transitòria primera i la final quarta, lletra b); la disposició addicional quarta, i la disposició final tercera de la Llei de Catalunya 11/2020, de 18 de setembre, de mesures urgents en matèria de contenció de rendes als contractes d’arrendament d’habitatge. La norma obligava a congelar o abaixar els preus dels lloguers en les zones de “tensió” residencial en les 60 ciutats catalanes amb més de 20.000 habitants, tot i que quedaven exempts els llogaters amb ingressos menors de 2.000 euros mensuals. A efectes pràctics, part de la llei 11/2020 quedaria tombada en el moment en què es faci pública la resolució del TC, la qual cosa passarà en els dies vinents, alerta el Sindicat de Llogateres, que demana una acció ferma del Govern de la Generalitat. Precisament, avui el govern espanyol tirava endavant la nova llei de l'habitatge, tot i que envaeix competències de les autonomies, va alertar el Poder Judicial.
Futur
El TC ha avançat, en un comunicat, el contingut de la resolució i un dels punts claus és que sosté que "no afecta les situacions jurídiques consolidades, d'acord amb el principi de seguretat jurídica i al legítim fi de procurar l'estabilitat en les relacions contractuals preexistents. Els efectes seran -indica- pro futuro". És a dir, els contractes d'arrendament d'habitatges subscrits amb anterioritat al moment de l'actual resolució es mantenen en els seus termes.
A més, hi precisa que "la finalitat de la reserva estatal en matèria de dret de contractes és per la necessitat de garantir un comú denominador en els principis que han de regir les obligacions contractuals, fet que s'aconsegueix quan les categories generals són les mateixes en tot el territori nacional". I insisteix que la jurisprudència constitucional fixa la competència estatal de les "bases de les obligacions contractuals" i que ha de ser entès com "una garantia estructural del mercat únic i suposa un límit en si a la diversitat reguladora que poden introduir els legisladors autonòmics".
Protesta
El Sindicat de Llogateres ha estat el primer a reaccionar i ha “condemnat que aquest òrgan tombi les decisions del Parlament de Catalunya i retalli el dret a l’habitatge en benefici dels interessos del lobby immobiliari”. Hi afegeix que la regulació de lloguers és una eina efectiva per abaixar el preu dels lloguers i ha beneficiat a més de 160.000 llogateres en l’últim any, abaixant els lloguers una mitjana del 5% a les ciutats regulades, on viu el 70% de la població catalana. Per això s’han afegit a la convocatòria d’aquesta tarda al Parlament i, han anunciat una concentració de rebuig aquest dissabte a les 18 hores a la plaça Sant Jaume.
El consens social a Catalunya davant l'emergència de l'habitatge ha permès que recentment el Parlament aprovés la Llei 1/2022 que modifica altres normes per afrontar l'emergència en l'àmbit de l'habitatge. Catalunya continua liderant el nombre de desnonaments a l'Estat espanyol, tot i la moratòria per la covid-19.