S'ha hagut de negociar fins a l'últim minut. Fins i tot s'ha vist entrar Gabriel Rufián a les dependències del govern espanyol dins del Congrés dels Diputats. Però finalment la llei estatal d'habitatge ha superat el primer tràmit a la cambra baixa, el debat a la totalitat. Ha anat de tretze vots, justos els d'ERC, que havia expressat en les últimes hores que estaven disposats a tombar-la perquè hi veien una invasió competencial que no respectava la llei de regulació dels lloguers aprovada pel Parlament de Catalunya. Però finalment els republicans han signat un acord per a "garantir el respecte escrupulós al marc competencial en matèria d'habitatge i la negociació de la llei amb les forces progressistes". El pacte, de moment, no s'ha fet públic.
Les forces independentistes i nacionalistes veuen amb recel la invasió competencial. De fet, tant Junts i el PDeCAT com el PNB havien presentat esmena a la totalitat i han votat per la seva devolució. Els republicans sí que n'han facilitat la tramitació, però també avisen "a dia d'avui és una llei que no respecta la competència en matèria d'habitatge" i que "l'aprovació del tràmit avui no suposa en cap cas la validació de la llei", que "haurà d'obrir un intens periode de negociació i acord en base a allò establert com a punt de partida".
Durant el debat aquest dijous al Congrés dels Diputats, la ministra de Transports, Raquel Sánchez, ha defensat que el text respecta les competències autonòmiques. "La llei habilita a les comunitats autònomes per adoptar mesures més intenses a zones residencials amb preus tensats", ha assegurat. De la mateixa manera, ha afegit, permet que els ajuntaments "puguin establir recàrrecs sobre béns immobles desocupats de manera permanent, sempre que no siguin segones residències".
Però la resta de forces independentistes han mantingut els seus recels. Ho ha fet el PDeCAT, que havia registrat una esmena a la totalitat. El seu portaveu, Ferran Belb, ha argumentat justament que "molts articles" vulneren competències de les comunitats com ara en l'habitatge protegit o en la determinació de les zones tensades. En la mateixa línia, la diputada de Junts, Mariona Illamola, ha denunciat que el text actual "desmantella" les mesures que s'han pres des de la Generalitat. "No ens serveix el cafè per a tots, perquè cada territori coneix les seves necessitats i peculiaritats", ha sentenciat.
Embolic al CGPJ
Justament la invasió competencial va ser el principal argument del Consell General del Poder Judicial en el seu crític informe contra l'avantprojecte de llei. De fet, l'òrgan de govern dels jutges va tombar un primer informe favorable a la norma i va haver de redactar-ne un segon. El text definitiu denunciava en la norma "un clar dirigisme de l'actuació de les institucions autonòmiques i locals, d'encaix problemàtic en l'ordre constitucional de competències". Així, si bé reconeixia la capacitat de l'Estat per dur a terme polítiques d'habitatge per atendre situacions de necessitat social, també remarcava que aquestes "actuacions han de respectar les competències autonòmiques". L'executiu central pot aprovar normes "d'intervenció de caràcter excepcional i conjuntural".