El Ple del Tribunal Constitucional ha inadmès per unanimitat el recurs d'empara presentat per Toni Comín  contra diferents actuacions dels magistrats del Tribunal Suprem Pablo Llarena. En concret, Comín va recórrer el seu processament on se l'acusava de rebel·lió i malversació de fons públics i s'obria contra seu un judici igual, com a la resta dels membres del Govern de la Generalitat que en aquell moment estaven en presó preventiva. 

La interlocutòria de Llarena és del 21 de de març de 2018 i del 19 de març de 2019. A més, Comín també va recórrer les actuacions de 21 de juny i 19 de setembre de 2019 de la Sala d'Apel·lació de la Sala Penal del Tribunal Suprem on es ratificaven les decisions de Pablo Llarena, dictats en la Causa Especial 20907/17, la causa del procés.

El Ple ha decidit no admetre-ho a tràmit "per no haver conclòs el procés obert a la via judicial".  El TC considera que la demanda incorre en l'obstacle processal de prematuritat, ja que el procés encara no ha conclòs i resulta prematura la invocació de lesions que podrien ser examinades ulteriorment en el curs del procés.

 

 

El Tribunal Suprem va declarar Toni Comín en rebel·lia perquè va marxar a l'exili, a Brussel·les, on encara ara continua. En la interlocutòria de processament Llarena afirmava que Comín, juntament amb Dolors Bassa "van assumir el control dels locals dependents de les seves respectives conselleries per al referèndum i en va assegurar l'èxit. Van permetre que els seus departaments es fessin càrrec parcialment de la despesa de paperetes, cens i citacions als components de les meses electorals".

En la seva resolució del 2019 el Tribunal Suprem, on donava la raó a Pablo Llarena, afirmava que en la causa existeixen indicis rellevants que els màxims dirigents del procés "van planificar, van organitzar i van implementar l'execució del referèndum, amb coneixement dels elevats riscos d'actes de violència que comportava, al que ha de sumar-se que no només no ho van suspendre quan se'ls va recordar les seves probables conseqüències, sinó que el dia dels fets estaven en l'espai territorial català on s'estava celebrant, és a dir, en el que es podia considerar l'escenari de la fase d'execució de la conducta il·lícita i inconstitucional que havien projectat i organitzat".

En relació a la rebel·lió, la Sala assenyalava que el tribunal de Schleswig-Holstein (Alemanya) -que va rebutjar lliurar a Carles Puigdemont- va examinar "amb certa lleugeresa i superficialitat" la violència durant el referèndum.