Ja fa set mesos que va perdre l'escó, després d'una polèmica decisió de la presidenta del Congrés, Meritxell Batet, que va suposar una de les crisis internes més grans entre els socis de la coalició del govern espanyol. I avui, el Tribunal Constitucional ha admès a tràmit els dos recursos que va presentar el canari Alberto Rodríguez contra la sentència del Tribunal Suprem, que el va condemnar per atemptat contra l'autoritat, i també contra la resolució de Batet que el va privar del seu escó. Així ho ha avançat la aquest matí la Cadena Ser, on fonts del TC no anticipen un pronunciament favorable als interessos de Rodríguez tot i admetre tots dos recursos. Ara bé, deixen la porta oberta a una resolució positiva per l'exdiputat d'Unidas Podemos per Tenerife, a qui el partit morat no ha substituït encara a l'hemicicle tot i que la seva absència ha provocat alguns ensurts com el dia de la votació de la reforma laboral, que es va aprovar per la mínima gràcies a un error del diputat del PP, Alberto Casero. Durant aquests set mesos, s'han pogut sentir diverses veus des del mateix Tribunal Constitucional que consideren que el fet que el canari perdés el seu escó per la sentència del Suprem és "desproporcionat", fet que porta a pensar en una resolució positiva. 

A principis de febrer, l’exdiputat de Podemos Alberto Rodríguez va presentar aquest recurs d’empara davant del Tribunal Constitucional reclamant que es declarés nul·la la sentència del Tribunal Suprem. El recurs, de 89 pàgines, denuncia vulneració de drets fonamentals i reclama també que es revoquin tots els “efectes lesius” provocats per aquestes vulneracions. El recurs enumera un seguit de drets que s’haurien vulnerat en el cas de l’exdiputat i en els quals es basa. Entre aquests, assenyala que s’ha vulnerat el dret de l’exdiputat al jutge imparcial, atès que el mateix text de la sentència demostra que la majoria dels magistrats que el van jutjar estaven “contaminats de falta d’imparcialitat” atès que van retreure a Rodríguez “expressions inapropiades” durant el judici en el torn de la darrera paraula, en què va defensar el dret a la manifestació.

Segons ha expressat en un comunicat, el Tribunal Constitucional "entén que en tots dos recursos concórrer especial transcendència constitucional perquè tots dos plantegen un problema o afecten una faceta del dret fonamental sobre el qual no hi ha doctrina a aquest Tribunal i perquè l'assumpte suscitat transcendeix del cas concret, perquè pogués tenir unes conseqüències polítiques generals".  

La condemna a Rodríguez 

El 7 d'octubre de 2021, la Sala Segona del Tribunal Suprem va condemnar Alberto Rodríguez a la pena de presó d'un mes i quinze dies com a autor d'un delicte d'atemptat contra agents de l'autoritat, amb l'atenuant molt qualificat de dilacions indegudes. La condemna tenia l'accessòria d'inhabilitació especial per al dret de sufragi passiu durant el temps de la condemna. Els fets es remunten a l'any 2014, quan Alberto Rodriguez va participar en una protesta a La Laguna (Tenerife) contra la llei Wert. No va ser fins tres mesos després que el diputat de Podemos va saber que estava sent investigat per haver clavat una puntada de peu a un agent de la policia. La pena de presó es va substituir per una multa  (90 dies amb quota diària de 6 euros; en total, 540 euros) però amb l'accessòria d'inhabilitació va fer que Batet, després de l'aclariment del president del Suprem, Manuel Marchena, va retirar l'escó a Rodríguez. 

Ara, el ple del Constitucional també estudiarà la petició de Rodríguez de tornar-li l'escó de manera cautelar mentre estudien a fons l'assumpte. Avui poden acceptar la petició o postergar-la, a l'espera d'escoltar a altres parts implicades en el cas. A finals de desembre, quan ja havia complert la pena, Rodríguez va fer arribar una carta a Batet en què reclamava la restitució del seu escó "en no existir ja pena alguna pendent de complir". A la missiva, Rodríguez detallava a Batet que la Junta Electoral li va comunicar el passat 11 de novembre que el Codi Penal estableix que la inhabilitació especial priva el condemnat a ser elegit per a càrrecs públics, per la qual cosa la condemna imposada a l'aleshores diputat comportava que no podia "concórrer com a candidat a processos electorals durant el període de duració de la pena imposada en la citada sentència".  "Amb independència de la discrepància que puguem tenir sobre la liquidació de la pena, el cert i veritat és que les dues instàncies, que alguna cosa tenien a dir i resoldre sobre la condemna injustament imposada, han determinat d'una part, en què consistia la citada pena i els seus efectes i, d'una altra, que la mateixa ha quedat ja extingida", afegia. Per tot plegat li reclamava "sense més demores" que se'l restituís, atès que ja no hi havia cap pena a complir. Més de tres mesos més tard, aquesta restitució no ha arribat.