L’exdiputat de Podemos Alberto Rodríguez ha presentat un recurs d’empara davant del Tribunal Constitucional reclamant que es declari nul·la la sentència del Tribunal Suprem que el va condemnar a un mes i mig d’inhabilitació per un delicte d’atemptat contra l’autoritat, la qual cosa li va suposar la pèrdua de l’escó al Congrés. El recurs, de 89 pàgines, denuncia vulneració de drets fonamentals i reclama també que es revoquin tots els “efectes lesius” provocats per aquestes vulneracions.

El diputat canari va ser condemnat pel Tribunal Suprem un mes i mig de presó i inhabilitació especial per al dret de sufragi passiu arran d'un delicte d'atemptat contra agents de l'autoritat durant una protesta contra la llei Wert el 2014. Finalment, però, es va substituir la pena de presó per una multa de 540 euros i un mes i mig d’inhabilitació. Com a conseqüència d'aquesta pena, el novembre de l'any passat, el Congrés li va retirar el seu escó. L’escrit denuncia que se li ha aplicat “una pena accessòria d’inhabilitació del dret de sufragi passiu” que el Codi Penal no contempla per a una pena de multa, a que va ser condemnat.

Drets vulnerats

El recurs enumera un seguit de drets que s’haurien vulnerat en el cas de l’exdiputat i en els quals es basa el recurs. En primer lloc, assenyala que s’ha vulnerat el dret de l’exdiputat al jutge imparcial, atès que el mateix text de la sentència demostra que la majoria dels magistrats que el van jutjar estaven “contaminats de falta d’imparcialitat” atès que van retreure a Rodríguez “expressions inapropiades” durant el judici en el torn de la darrera paraula, en què va defensar el dret a la manifestació.

Denuncia igualment vulneració del dret fonamental a la presumpció d’innocència, atès que la sentència es basa en el testimoni únic d’un agent del Cos Nacional de la Policia (CNP), que “no té aptitud, per si sola, per desvirtuar la presumpció d’innocència, havent negat categòricament els fets l’acusat”; vulneració del principi de legalitat penal, amb “una aplicació del Codi Penal absolutament aliena a allò que es disposa legalment, que ha portat com a conseqüència una doble pena: la privació del seu escó i la inhabilitació per al dret de sufragi passiu”; vulneració del principi de proporcionalitat, atès que ni tan sols si vuit anys enrere, quan es van produir els fets, Alberto Rodríguez hagués rebut una sentència condemnatòria el resultat “no hauria estat tan lesiu com el que ha resolt la sentència del Tribunal Suprem”; vulneració del dret de reunió i manifestació, atès que els fets es van produir en una concentració, per la qual cosa el text lamenta com s’ha aconseguit “mitjançant una sola sentència dissuadir de l’exercici del dret de manifestació”.

Finalment, el text denuncia vulneració del dret de representació política, atès que l’aplicació de la pena ha privat del dret de sufragi passiu, la qual cosa l’ha privat del seu escó.

El recurs reclama reparar la vulneració dels drets fonamentals declarant la nul·litat de la sentència del Suprem, així com de la interlocutòria del passat desembre en què es desestima l’incident de nul·litat contra la sentència, i “tots els actes processals posteriors” per tal que el Suprem o directament el TC “revoqui tots els efectes lesius de les citades vulneracions de drets fonamentals”.