Revés al Suprem. El Ple del Tribunal Constitucional (TC) ha estimat “parcialment” la qüestió d'inconstitucionalitat promoguda per la Sala Penal del Tribunal Suprem en relació amb la llei d'amnistia, segons ha anunciat l’òrgan de garanties aquest dimecres. És a dir, el Constitucional ha rebutjat el gruix de les al·legacions del Suprem, que va qualificar la norma de "colpista". L’alt tribunal espanyol —llavors presidit per Manuel Marchena— va presentar la consulta al TC en considerar que la norma de l’oblit penal vulnerava el dret a la igualtat davant la llei, ja que exposava que la norma recull el perdó als independentistes catalans, però no de qui va defensar tot el contrari: la unitat d'Espanya. Ho va exposar a través de dos recursos de cassació sobre tres joves defensors del procés, condemnats pels delictes de desordres públics, i amb la causa bloquejada fins a la resposta del TC. El Constitucional ja va resoldre, a l'estiu, que l'amnistia també s'havia d'aplicar als opositors a la independència, des de funcionaris fins a policies, com han fet els tribunals, fins ara.
Es detalla que la sentència, de la qual ha estat ponent el magistrat Ricardo Enríquez Sancho, estima parcialment la qüestió d'inconstitucionalitat, en el punt relatiu a l'art. 1.1 de la Llei orgànica d'amnistia, seguint el criteri fixat pel mateix Constitucional —en la STC 137/2025, de 26 de juny—, que va ser la primera sentència dictada sobre la norma de l'oblit penal; i "la desestima en tota la resta" que va plantejar el Suprem. La sentència compta amb els vots particulars en contra dels magistrats conservadors Ricardo Enríquez, Enrique Arnaldo, Concepción Espejel i César Tolosa.
En concret, el TC ja va dir que "la llei ha d'entendre's aplicable, amb les mateixes condicions, límits i requisits que les seves normes estableixen, als qui van realitzar els actes amnistiables amb la finalitat d'oposar-se a la secessió o independència de Catalunya o a la celebració de les referides consultes". I rebutja les al·legades vulneracions del principi d'arbitrarietat, d'igualtat i prohibició de discriminació i de seguretat jurídica, plantejades pel Suprem.
Crítica del Suprem al govern espanyol
La qüestió d'inconstitucionalitat del Suprem va ser un dard enverinat contra el govern espanyol de Pedro Sánchez i el seu pacte amb els independentistes. A més de vulnerar el dret d'igualtat davant la llei, el Suprem també va assegurar que s'ha pogut conculcar el principi de seguretat jurídica. “Qualsevol futura amnistia de nous delictes comesos sota l'impuls d'aquesta mateixa ideologia o de qualsevol altra, amb la condició que els seus promotors o partidaris aconseguissin majories parlamentàries suficients per a l'aprovació d'una llei orgànica, o un nombre de diputats suficients per contribuir a la formació d'aquesta majoria, hauria d'entendre's també conforme a la Constitució, amb la inseguretat jurídica que així es generaria i amb els innegables efectes criminògens que es poguessin realitzar”, manifestava l'alt tribunal espanyol.
Pel que fa a aquesta qüestió, el Constitucional respon al Suprem en la sentència: “Es tracta òbviament d'aspectes no només extrajurídics sinó també purament hipotètics, l'anàlisi dels quals és aliè al judici de constitucionalitat que ara ens correspon, i per a la resposta de la qual hem de remetre'ns a l'anteriorment assenyalat respecte a la idoneïtat i oportunitat de la llei jutjada”. I afegeix: "La llum d'aquesta doctrina hem de convenir amb el Fiscal General de l'Estat que el principi de seguretat jurídica, en la seva projecció en el pla de la legalitat penal, no significa que els ciutadans puguin i hagin de confiar, a l'empara de la Constitució, que la llei penal no canviarà, ni que no podrà ser objecte d'excepcions aplicatives o exempcions que es concretin en un tracte més benèvol, per a ells o per a uns altres, en atenció a eventuals circumstàncies de la persona o del fet, o del context històric, polític o social, que el legislador, en l'àmbit de la potestat legislativa i respectant altres exigències derivades de la Constitució, pugui prendre en consideració en un moment determinat".
A més a més, el Suprem considerava que "pot veure's erosionat el principi d'exclusivitat jurisdiccional (article 117.3 de la Constitució), proclamat enfront dels restants poders de l'Estat —executiu i legislatiu—, ja que l'amnistia no compta, a diferència de l'indult, amb el suport constitucional que habiliti per a tal ingerència". Aquesta al·legació no ha estat examinada pel TC, perquè sosté que "s'al·lega només subsidiàriament i sense manteniment argumental per la interlocutòria de plantejament".