El ple Tribunal Constitucional (TC) d'aquest dimarts s'ha espolsat responsabilitats sobre la concessió de l'amnistia als republicans Josep Maria Jové, Lluís Salvadó i Natàlia Garriga, pendents de judici i acusats de prevaricació, malversació de fons i desobediència (únic delicte per a l'exconsellera de Cultura) per haver organitzat l'1.O. En concret, el TC ha inadmès la qüestió d'inconstitucional que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va presentar-li contra el conjunt de la norma de l'oblit penal, en la causa dels republicans, però alhora va presentar una consulta al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), tot i que acotada a la malversació atribuïda a l'1-O afecta o no el dret de la Unió. La negativa es justifica en aplicació de la "doctrina sobre la indeguda simultaneïtat", sosté l'òrgan de garanties.
El Constitucional hi raona: "La qüestió d'inconstitucionalitat ha de referir-se sempre a una norma legal ‘aplicable al cas’, ha d'entendre's que la prioritat en el plantejament ha de correspondre, per principi, a la qüestió prejudicial. I això des del moment en què la incompatibilitat de la llei nacional amb el Dret de la Unió Europea seria causa de la seva inaplicabilitat i, per tant, faltaria una de les condicions exigides per a l'admissibilitat de la qüestió d'inconstitucionalitat”. El TC ja va avalar el conjunt de la llei 1/2024, però no va entrar al fons del delicte de malversació, qüestionat pel Tribunal Suprem als líders catalans, i s'ha anunciat que vol esperar a saber el parer del TJUE, malgrat que el Constitucional ha assegurat que són complementaris i no n'està supeditat. El tribunal de Luxemburg encara no s'ha pronunciat sobre el delicte de malversació de fons relacionats amb l'1-O. Ni tampoc n'hi ha data prevista.
L'ordre de detenció de Puigdemont, en vigor
Precisament, el ple del Constitucional d'aquest dimarts ha rebutjat aixecar l'ordre de detenció del president a l'exili, Carles Puigdemont, i dels exconsellers Toni Comín i Lluís Puig a l'Estat espanyol, imposada pel Suprem perquè no els vol aplicar l'amnistia per l'1-O. El raonament del TC és que si suspèn l'ordre s'avança en la resolució sobre el fons sobre si és correcte aplicar-los la norma de l'oblit penal.
L'activista Dani Gallardo ha de ser amnistiat
Finalment, el ple del Constitucional també ha inadmès la qüestió d'inconstitucionalitat de la llei d'amnistia plantejada per l'Audiència de Madrid en el cas de la condemna de 4 anys de presó per un delicte de desordres públics imposada a Dani Gallardo per manifestar-se a favor dels líders catalans el 2019 a Madrid. Gallardo continua en parador desconegut i el tribunal va suspendre la seva cerca fins a aclarir els seus dubtes al TC.
El tribunal de Madrid va qüestionar la llei d'amnistia en considerar que perjudicava per als opositors del procés català. En aquest cas, el Constitucional - en una ponència feta per la magistrada María Luisa Balaguer, que també ha fet la dels republicans- raona que en la seva sentència de l'estiu passat el TC ja va fer rectificar l'article 1.1 de la llei d'amnistia per tal d'incloure als opositors, com ara funcionaris i policies que van vexar votants de l'1-O. Per tot això, es raona que "el dubte plantejat per l'Audiència de Madrid ha perdut objecte, per la qual cosa s'ha d'inadmetre". Això significa que ara l'Audiència de Madrid ha d'aplicar l'amnistia l'activista Dani Gallardo, que no haurà d'entrar a la presó.