El ple del Tribunal Constitucional (TC) d’aquest dimarts ha de resoldre nous assumptes relacionats amb la llei d’amnistia. El primer és la petició del president a l’exili Carles Puigdemont i dels exconsellers també a l’exili, Toni Comín i Lluís Puig, perquè de forma cautelar aixequi la seva ordre de detenció a l’Estat espanyol fins que dicti una sentència ferma sobre el seu recurs d’empara. El Tribunal Suprem no els vol aplicar la norma de l’oblit penal, en vigor des del juliol de 2024, i, per això, els manté aquesta mesura restrictiva, que no els permet tornar al país. El TC ja va rebutjar suspendre aquesta mesura de forma cautelaríssima -sense escoltar a les parts- perquè no hi veu urgència ni vulneració greu de drets. Fonts judicials avancen que segurament l’òrgan de garanties mantindrà aquesta negativa, tal com li ha demanat la Fiscalia, fins a resoldre el fons sobre si s’ha d'amnistiar la seva acusació de malversació de l’1-O.
El Constitucional també té a l'ordre del dia del plenari donar una resposta a la consulta del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) si ha d’aplicar l’amnistia als republicans Josep Maria Jové, Lluís Salvadó i Natàlia Garriga, i per tant no jutjar-los com a organitzadors de l'1-O. En el seu cas, l’alt tribunal català també va consultar al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) si l’amnistia de la suposada malversació de l’1-O afectava el dret de la Unió. Per ara, no hi ha data de la resposta del TJUE a l'amnistia dels republicans, ni en el cas de la consulta feta pel Tribunal de Comptes contra una quarantena de càrrecs dels governs d’Artur Mas i Puigdemont; tots dos inclosos.
Sense desacreditar el jutge Llarena
La magistrada progressista Laura Díez és qui ha preparat la resposta a la defensa del president Puigdemont, exercida per Gonzalo Boye. El ple també debatrà les ponències dels magistrats conservadors Enrique Arnaldo i César Tolosa que, igualment, s’apunta que rebutjaran suspendre l'ordre de detenció que pesa sobre els exconsellers Comín i Puig. Fonts judicials indiquen que el plenari del TC no vol desacreditar el jutge instructor Pablo Llarena, que sosté -com tota la sala penal del Suprem- que no es pot aplicar l’amnistia als líders polítics catalans perquè s’haurien beneficiat per omissió perquè no van posar diners de la seva butxaca per finançar el Referèndum d’Autodeterminació de Catalunya.
Boye va sol·licitar el novembre passat al Tribunal Constitucional la suspensió immediata de les ordres de crida, detenció i ingrés a la presó formulades contra Puigdemont i Comín, i Jaume Alonso-Cuevillas, de Puig, i que aquesta suspensió es mantingui fins que el Tribunal dicti una sentència ferma.
En el seu escrit, Boye fa referència a les conclusions de l'advocat general del TJUE sobre la Llei d'Amnistia, que afirmen que és plenament compatible amb el Dret de la Unió. El penalista també recorda al TC que ja va declarar constitucional la llei d’amnistia, afegint correccions, com ara que els opositors a l’1-O també havien de ser amnistiats, tal com s’ha fet amb els policies que van vexar votants. "La fase cautelar no pot convertir-se en un instrument per reobrir indirectament un debat constitucional ja tancat", subratlla Boye en el seu escrit.
El cas de Dani Gallardo
En el cas de Jové i Salvadó, el TSJC ja va admetre que se’ls podria aplicar l’amnistia, seguint el raonament marcat pel Suprem -d’obligat compliment-, que només són els líders polítics, i no els càrrecs intermedis, els que haurien tret un rèdit econòmic i personal amb l’1-O.
La ponent de la resolució dels càrrecs d’ERC és la magistrada María Luisa Balaguer, com també el recurs de l’Audiència de Madrid, que va aturar l’amnistia de Dani Gallardo, condemnat a 4 anys de presó per manifestar-se contra la condemna als presos polítics catalans, el 2019 a la capital espanyola. El tribunal va emetre una ordre de crida i cerca de l’activista, i l’octubre de 2024 la va aturar a l’espera d'una resposta dels dubtes que va plantejar al Constitucional.