Nova negativa del Tribunal Suprem a aplicar la llei d’amnistia. La Sala Penal ha rebutjat el recurs de nul·litat de Carles Puigdemont i tanca l’última porta que tenia abans de recórrer al Tribunal Constitucional. Ara, l'advocat de Puigdemont, Gonzalo Boye podrà presentar un recurs d’empara al TC, en el qual li demanarà que aprovi la mesura cautelar d'aixecar l'ordre de detenció del líder de Junts que el Suprem li manté en vigor a l'Estat espanyol, i que ha de permetre que Puigdemont torni en llibertat a Catalunya fins a aconseguir una amnistia plena i completa, quan l'òrgan de garanties dicti sentència del seu cas i si és amnistiable la malversació de fons que se l'imputa. A més, l'advocat de Puigdemont va esgrimir que Pablo Llarena i la Sala Penal del Suprem no són competents per investigar els fets i, per tant, per decidir sobre l’aplicació de l’amnistia, sinó que hauria de quedar a càrrec del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). I va denunciar la vulneració del dret al jutge preestablert per la llei en relació amb el dret a un jutge imparcial i del dret a la tutela judicial efectiva i a la seguretat jurídica. Boye va lamentar que les “excuses” que es formulaven a la interlocutòria impugnada per mantenir la competència són una “lesió del dret al jutge preestablert per la llei” i va sostenir que els arguments del Suprem per mantenir la competència eren “extravagants” i la decisió de denegar la qüestió de competència era “aberrant”. L'exconseller Lluís Puig, a través del seu advocat Jaume Alonso-Cuevillas, ja ha demanat al TC la mesura cautelar d'anul·lar la seva ordre de detenció, abans de resoldre si la seva imputació és amnistiable.
Per denegar la petició a Puigdemont, a la interlocutòria, de dotze pàgines, el Suprem utilitza el mateix argument que li va servir el 2018 per arrogar-se el judici als líders del procés perquè fossin jutjats a Madrid i no al TSJC: escudar-se en l’acció del Diplocat. Va esgrimir que les campanyes de publicitat institucional, les campanyes dirigides a aconseguir el vot dels catalans ubicats en altres països, la campanya d’internacionalització del referèndum, la contractació d’observadors internacionals o el manteniment de webs internacionals van ser “fets que van tenir lloc fora de Catalunya”.
Tanmateix, Carles Puigdemont i Lluís Puig recordaven diferents passatges de la sentència del judici del procés per demostrar que els fets investigats no es van produir fora del territori de Catalunya i destacaven que la sentència “precisa que els perjudicis suposadament causats van recaure exclusivament sobre el patrimoni públic de la Generalitat de Catalunya” i que fins i tot els contractes subscrits amb lobbies nord-americans van ser “autoritzats, canalitzat i gestionat per òrgans propis” de la Generalitat a compte de les “arques públiques catalanes”. A més, l’activació de plataformes digitals “va tenir lloc en localitats catalanes”. Per tant, “tots els actes es van produir, si és el cas, en perjudici del patrimoni públic de la Generalitat i totes les despeses van estar dirigides a fer efectiu el pla estratègic del referèndum”.
La interlocutòria és molt crítica amb la demanda de Gonzalo Boye. “Els recurrents, malgrat que van fer una al·lusió genèrica i gens fonamentada a l’inici del recurs de reforma sobre la incompetència del tribunal, no van insistir en aquesta al·legació en el recurs d’apel·lació guardant silenci”, relaten. I afegeixen que va ser en l’acte de la vista quan van plantejar la qüestió “sense que les altres parts tinguessin coneixement previ de la mateixa”. A més, consideren que la manera d’introduir el debat sobre la competència “constitueix un manifest abús de dret” i acusen Boye de buscar la inhibició del tribunal “sense aportar cap justificació i sense que es donés a les parts la possibilitat de conèixer amb prou antelació la qüestió per formular les al·legacions pertinents”. Tanmateix, l’advocat de Puigdemont contraataca dient que “no és cert que la qüestió de competència no hagi estat plantejada prèviament, ja que es va formular aquesta al·legació en el recurs de reforma”.
Carles Puigdemont i Lluís Puig són diputats del Parlament?
En el seu recurs, Puigdemont i Puig van sostenir que la seva condició de diputats del Parlament de Catalunya és un “fet notori” i que, per tant, “no requereix prova” i van al·legar que l’exigència de prova d’aquest fet “només pot entendre’s des de la perspectiva de falta d’imparcialitat”. I la Sala Penal es queixa que ha hagut de fer una cerca a Internet: “Són diputats del Parlament no perquè sigui un fet notori, ja que aquest tribunal no té per què saber les aventures, ventures i desaventures dels recurrents, sinó perquè ha hagut de fer una consulta al web oficial del Parlament per obtenir informació fiable, perquè no s’ha aportat cap informació sobre el particular”.