El president de la comissió d'experts que fan seguiment de la vaga de fam dels presos polítics, Josep Terés, alerta que "no seria desitjable" que el Tribunal Suprem o les autoritats penitenciàries intercedissin en la protesta, per exemple forçant-los a menjar.
Josep Terés / ACN
En una entrevista a l'ACN, el líder de la comissió impulsada del Col·legi de Metges de Barcelona ha recordat que des de fa pocs anys els facultatius en centres penitenciaris tenen "independència", ja que abans pertanyien a Justícia i ara a l'Institut Català de la Salut (ICS). D'altra banda, ha explicat que "a partir del 40è o el 45è dia" de vaga de fam "hi ha molt risc" que perdin la capacitat de decisió, i seria llavors quan els metges actuarien segons el testament vital que han signat.
Segons Terés, "no és previsible" que estaments judicials o polítics interfereixin en l'acció dels diputats de Junts per Catalunya empresonats Jordi Sànchez, Jordi Turull, Josep Rull i Joaquim Forn. En aquest sentit, ha recordat que l'any 2000 es va aprovar la primera llei d'autonomia del malalt a Catalunya –que després es va estendre a l'Estat–, que "obliga a respectar la voluntat del malalt per sobre de tot". Així, creu que ara la legalitat no és la mateixa que quan es van dictar sentències com la del Tribunal Constitucional l'any 1990 per obligar a alimentar a presos dels GRAPO (Grups de Resistència Antifeixista Primer d'Octubre) en vaga de fam.
"L'alimentació forçada és inacceptable èticament"
A més, el metge, també president de la comissió de Deontologia del Col·legi, ha explicat que els presos han signat un testament vital, que de moment és "confidencial", en el qual expliquen els seus "desitjos" en cas de "pèrdua de capacitat cognitiva i, per tant, de capacitat de decisió". Terés ha dit que "mai" s'ha de forçar ningú a ingerir aliments, excepte si el document que han signat diu el contrari. "L'alimentació forçada és inacceptable èticament, i està qualificada com a tortura pel Tribunal Europeu de Drets Humans", ha dit. Segons ell, el testament vital es podria haver de fer servir si l'acció de protesta arriba als 40 o 45 dies, mentre que "és inusual" una supervivència més enllà dels 60 dies.
Terés també ha deixat clar que la comissió que encapçala "està formada per donar suport institucional i empara" als professionals que estan cuidant els presos a Lledoners. En cap cas, ha dit, volen interferir en els metges del centre penitenciari, format per "un equip d'assistència primària". La comissió podria ajudar en qüestions de tipus ètic o deontològic generades per la situació de vaga de fam. En qualsevol cas, segons Terés, els doctors que atenen els presos polítics "tenen uns protocols molt específics" sobre què han de fer cada dia.