El Suprem ha demanat a la Fiscalia que informi sobre la querella presentada per Izquierda Unida i el PCE contra el rei emèrit Joan Carles i altres persones per tretze presumptes delictes arran de les revelacions de Corinna zu Sayn-Wittgenstein en una conversa amb l'excomissari José Villarejo.
La Sala Penal del Suprem ha donat trasllat al ministeri públic perquè informi "sobre competència i contingut de la querella formulada" després que els seus impulsors hagin dipositat la fiança de 12.000 euros que els va exigir per exercir l'acció popular, segons ha informat IU en un comunicat.
Es tracta d'una ampliació de la querella que aquests partits ja van presentar i que el Suprem va arxivar l'any passat després que l'Audiència Nacional fes el mateix en una de les peces del cas Villarejo, denominada Carol, en la qual hi havia imputat l'excomissari.
Els afectats per la querella
La querella, presentada per IU, PCE i el Fòrum d'Advocats i Advocades d'Esquerres, afecta, a més, Sayn-Wittgenstein, l'exdirector del Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI) Félix Sanz Roldán, Villarejo i els empresaris Juan Miguel Villar Mir i Juan Villalonga.
Els querellants es van basar en els enregistraments realitzats per l'excomissari Villarejo a Corinna zu Sayn-Wittgenstein, en les quals aquesta donava a entendre que Joan Carles I tenia comptes a Suïssa, que la va utilitzar com a testaferro en un terreny al Marroc i que va cobrar comissions per l'adjudicació de l'AVE a la Meca, a l'Aràbia Saudita.
En l'ampliació de la querella, els partits han inclòs nous fets coneguts, com la regularització fiscal presentada pel rei emèrit davant de l'Agència Tributària o presumptes moviments de diners a través de paradisos fiscals.
La inviolabilitat de l'emèrit
Consideren que els fets —que ells vinculen amb 13 delictes, inclosos suborn, blanqueig o organització criminal— s'han d'investigar perquè es tracta de supòsits delictius que haurien traspassat "el període d'inviolabilitat".
La Fiscalia del Suprem té obertes tres diligències sobre el rei emèrit: Una, sobre un presumpte compte a Suïssa presumptament atribuït al monarca i el possible cobrament de comissions per les obres de l'AVE a la Meca (Aràbia Saudita); una altra sobre l'ús de targetes opaques (que afecta la regularització fiscal); i una tercera, incoada després d'un informe del Servei Executiu de la Comissió de Prevenció del Blanqueig de Capitals i Infraccions Monetàries (Sepblac).