La Fiscalia suïssa xifra en 82,5 milions d’euros els negocis que tenien en comú el rei emèrit Joan Carles I i la seva examant Corinna Larsen en societats, comptes bancaris i fundacions. Aquests ingressos provenien de Kuwait, Bahrain, l’Aràbia Saudita, Mèxic i el Marroc.

Així consta en la documentació que el fiscal Yves Bertossa va enviar a l’Audiència Nacional, segons ha informat La Vanguardia. Aquesta documentació, lliurada el 2019, és la que va utilitzar la Fiscalia Anticorrupció per obrir la investigació sobre els negocis de Joan Carles I, investigació que ara està en mans de la Fiscalia del Tribunal Suprem.

Moviments investigats

Part d’aquests 82,5 milions d’euros van anar a parar a comptes del rei Joan Carles a través de fundacions o derivats a Corinna Larsen mitjançant estructures mercantils de l’emèrit. Entre els moviments que hi ha sota sospita es troba el cobrament per part de Larsen de 4,1 milions d’euros per uns presumptes treballs a Kuwait i una donació del rei del Marroc, uns terrenys valorats en 1,6 milions d’euros. A aquests moviments se sumen transferències fetes des de comptes on Joan Carles I havia dipositat fons. La Fiscalia estudia demanar fins a deu anys de presó per blanqueig i suborn a Corinna Larsen.

joan carles cara vici GTRES

Joan Carles I finalment, no passarà el Nadal a Espanya / GTRES

Larsen justifica el primer dels ingressos per la seva feina de facilitadora de contactes entre empresaris. La Fiscalia, per la seva banda, destaca que aquesta transferència es va fer dies després que Joan Carles I visités l’emir de Kuwait, el 9 i 10 de novembre del 2009. Va ser aquell any que l’encara rei d’Espanya va transferir a una societat de Larsen prop d'1,5 milions d’euros per comprar dos apartaments a l’exclusiva localitat suïssa de Villars.

Estructura a mida

Un any abans, el 2008, Joan Carles va contactar amb Dante Canónica i Arturo Fassana per, segons el fiscal suís, crear una estructura amb la finalitat de rebre una donació de l’antic rei de l’Aràbia Saudita. Va ser llavors quan es va crear la Fundació Lucum per transferir 65 milions d’euros. Anys després, el 2012, i arran del canvi de legislació a Suïssa per evasió fiscal, l’emèrit es va desfer de tots els diners fent una donació irrevocable a Larsen. La Fiscalia suïssa sosté que aquests diners provenien de comissions per les obres de l’AVE a la Meca.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat