La inscripció en el cens electoral espanyol de les persones que s'hagin nacionalitzat a partir de la coneguda com a llei de nets, que va generar moltíssima polèmica abans de l'estiu, frenada. El Tribunal Suprem ha acceptat suspendre-la tal com havien demanat com a mesura cautelar des de Vox i Iustitia Europa. Aquest dilluns es va celebrar la vista pública i les dues formacions asseguraven que les pròximes eleccions al Congrés —encara sense data, però que s'han de celebrar com a tard l'estiu del 2027— tindrien uns resultats "viciats" si no s'aturaven aquestes altes automàtiques al Cens Electoral de Residents Absents. En canvi, tant l'Advocacia de l'Estat com la Fiscalia s'oposaven a la paralització. La suspensió serà vigent fins que les oficines consulars acreditin que els nacionalitzats compleixen amb la condició de descendents d'espanyols que van patir l'exili.
La llei de nets és la disposició addicional vuitena de la llei de memòria democràtica, segons la qual s'atorga la nacionalitat als fills i nets de les persones que es van haver d'exiliar durant la dictadura franquista. És una llei que va entrar en vigor el 2022 i va expirar a finals d'octubre. Fins al passat 31 de març, unes 2,4 milions de persones han iniciat els tràmits per aconseguir la nacionalitat espanyola. El ministre d'Exteriors, José Manuel Albares, va explicar a l'abril que les oficines consulars d'arreu del món han rebut presencialment 1,2 milions d'expedients i s'han aprovat 545.000 expedients. Davant d'aquestes dades, al juny, Feijóo va posar el crit al cel assegurant que la intenció de Sánchez era "aconseguir nous votants", ja que, amb totes les enquestes en contra "no li surten els comptes".