El sistema judicial manté el pols sobre l'independentisme. I és que, en la causa contra l'exconseller d'Acció Exterior i actual delegat del Govern a Lleida, Bernat Solé haurà de fer front a la decisió del Tribunal Suprem en les pròximes setmanes. La sala decidirà el pròxim 16 de novembre si ratifica la condemna d'un any d'inhabilitació contra Solé pel rol que va jugar com a alcalde d'Agramunt (Urgell) durant el referèndum d'independència de l'1 d'octubre del 2017. En cas de confirmar-se la decisió dels magistrats, el delegat de l'executiu hauria de deixar aquest càrrec en el moment en què se li notifiqui.

El 21 de gener de 2021, l'aleshores conseller Bernat Solé era condemnat pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya a una multa de 16.800 euros i inhabilitació especial per l’exercici de càrrecs públics electes i de funcions de govern o administració durant el període d’un any, així com a l’abonament de les costes del procés judicial. El representant d'Esquerra Republicana es convertia així en el primer alcalde a ser condemnat pel referèndum. Anteriorment, ja n'havia estat víctima Montse Mindan, alcaldessa de Roses, i el regidor de Sant Joan de Vilatorrada, Jordi Pesarrodona (qui exerceix ara de vicepresident a l'Assemblea Nacional Catalana).

La sentència del TSJC va sortir, coincidentment, el mateix dia que ERC va presentar les llistes a les eleccions del 14 de febrer al Parlament, recorda l'ACN. La decisió judicial va obligar el partit a retirar el seu nom com a candidat per la circumscripció de Lleida. Al seu lloc va entrar l'exconsellera d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, Meritxell Serret, qui de fet també estava sent investigada per desobediència després de l'1 d'octubre. La diputada d'ERC espera que comenci el seu judici durant els pròxims mesos.

Poca esperança de revertir la sentència

Bernat Solé va recórrer la sentència del TSJC, tot i que ja ha manifestat en més d'una ocasió que no té massa esperança en què aquesta via avanci favorablement i creu que el Suprem ratificarà la condemna. El TSJC va fer servir com una de les principals proves per condemnar-lo un reportatge en una revista local que destacava el paper que havia jugat l'alcalde per tirar endavant el referèndum. Ell sempre ha defensat que el seu paper durant la jornada de l'1-O va ser el d'estar al costat de la ciutadana en una "festa democràtica" i es referma en què això mai hauria de ser considerat delicte. Durant el judici, en què va respondre totes les preguntes del fiscal i l'advocat, va defensar que la seva actuació durant aquella votació va ser "la que correspon a qualsevol alcalde", i que només va intervenir per preservar l'ordre públic i la integritat dels equipaments. A més, va explicar que per aquest motiu "en cap moment" va demanar que s'amaguessin les urnes.