El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha condemnat la consellera d'Acció Exterior, Mertixell Serret, a un any d'inhabilitació a càrrec públic en totes les administracions i a pagar una multa de 12.000 euros en considerar-la autora d'un delicte de desobediència al Tribunal Constitucional (TC) per haver impulsat l'1-O, segons ha informat aquest dimecres el TSJC. És el mateix càstig que demanava la Fiscalia a la republicana. Serret ha rebut mostres de suport en fer-se pública la condemna.
En el judici, Serret, només va respondre a una pregunta del seu advocat i va assegurar que havia defensat una acció política, que s'havia volgut criminalitzar l'independentisme, i que apostava per una resolució fora dels tribunals. Serret va estar a l'exili fins que va tornar el març del 2021, i va obtenir l'acta de diputada fins al 2022, i va assumir la cartera d'Acció Exterior, quan Junts va abandonar el Govern.
Reconeix l'autoria
En la sentència, el tribunal – format pels magistrats, Fernando Lacaba, de ponent, Francisco Segura i Marta Pesqueira- afirma que Meritxell Serret va rebre fins a cinc requeriments del Tribunal Constitucional entre el 2016 i el 2017 per no impulsar els acords parlamentaris, que havien estat suspesos i "els va desatendre en qualitat de membre del Govern de Catalunya". Llavors, Serret era consellera d'Agricultura, amb el Govern del president Carles Puigdemont.
El tribunal conclou que Serret és autora del delicte de desobediència greu i que ella "ho va reconèixer" en el judici. Hi afegeix que la seva defensa, exercida per l’advocat Iñigo Iruín, “va ser clar quan va admetre que no venia a negar les acusacions formulades contra ella, ni a emmascarar les mateixes, simplement pensava que la negació a complir els requeriments reiterats del TC no era constitutiu del delicte de desobediència.
“No existeix el dret a decidir”
Finalment, el tribunal tampoc accepta d’aplicar-li una atenuant o eximent de la pena perquè sosté que no se li pot aplicar l’error de prohibició, ja que “era de coneixement general la il·licitud de la conducta de celebració d’un referèndum d’autodeterminació d’una comunitat autònoma de forma unilateral i amb caràcter vinculant al marge de l’Estat”, i que “tampoc és excusable la invocació de conflictes de béns, i més -precisa- quan el pretès dret a decidir no existeix en el nostre ordenament com ja va exposar el Tribunal Suprem”, en la condemna dels independentistes catalans del 2019.
Seguirà en el càrrec
La resolució del TSJC no és ferma i ara la defensa de Mertixell Serret podria presentar recurs de cassació al Tribunal Suprem. Des del govern de Pere Aragonès, ja s'ha assegurat que la consellera Serret seguirà en el càrrec i que presentaran recurs contra la condemna. En el cas de Serret, la Junta Electoral Central (JEC) no la pot fer dimitir, com en el cas del president Quim Torra, ja que ella no és diputada; hi va renunciar fa uns mesos. I els casos d'inegibilitat sobrevinguda (article6.2 LOREG), aplicats a Torra i el cupaire Pau Juvillà només va ser per la seva acta de diputat. Torra, però, va haver de deixar la presidència perquè un president ha de ser diputat, un càstig extrem a parer d'una part del Tribunal Constitucional.