El ple de la sala penal del Tribunal Suprem ha dictat una acta en què accepta l'abstenció presentada pel magistrat Miguel Colmenero com a ponent del recurs presentat pel president de la Generalitat, Quim Torra, contra la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que el va condemnar per un delicte de desobediència per no haver retirat símbols independentistes en campanya electoral.

En una segona resolució, aquest organisme ha inadmès a tràmit la recusació que la defensa de Torra va plantejar contra onze magistrats, als quals corresponia resoldre aquesta petició d'abstenció.

En la interlocutòria, l'alt tribunal afirma que la recusació es planteja contra tota la sala penal en un incident —l'abstenció de Colmenero—, per la qual cosa, d'acord amb diferents resolucions del Tribunal Constitucional, "no té substantivitat jurídica i no és necessària una decisió sobre el fons". Per això rebutja de ple l'admissió a tràmit de la recusació.

En concret, Torra demanava que s'apartessin els magistrats Manuel Marchena, Andrés Martínez Arrieta, Julián Sánchez Melgar, Juan Ramón Berdugo Gómez de la Torre, Antonio del Moral García, Ana María Ferrer García, Pablo Llarena Conde, Vicente Magro Servet, Carmen Lamela Díaz i Eduardo Porres Ortiz de Urbina.

Maniobres dilatòries

Fonts del Suprem han assenyalat a Europa Press que la maniobra de la defensa que ara es rebutja hauria produït un retard injustificat en la resolució de fons sobre aquest assumpte —és a dir, la revisió de la condemna d'inhabilitació que pesa sobre Torra—, atès que hauria obligat a reunir-se la sala de l'article 61 de la llei orgànica del poder judicial (LOPJ) que és la competent en matèria de recusacions. El recurs de cassació està previst que es revisi en una vista pública el proper 17 de setembre.

En la petició de recusació, l'advocat de Torra, Gonzalo Boye, al·legava que la decisió de Colmenero d'apartar-se o no de la revisió de la condemna requeia sobre els onze magistrats citats, sobre els quals deia que no concorre "la imparcialitat exigida a la Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea".

Sobre els motius d'aquestes recusacions, indicava que determinats magistrats de la sala penal del TS estan estretament vinculats a la seva condició de vocals designats de la Junta Electoral Central (JEC), com Colmenero. I cita concretament Ana María Ferrer i Eduardo Porres Ortiz de Urbina.

Una altra de les raons per a la recusació de magistrats és la vinculació d'alguns d'ells "a l'adopció de determinades decisions en assumptes estretament relacionats amb el recurs de cassació". Així, assenyalen que Manuel Marchena, Andrés Martínez, Julián Sánchez Melgar, Carmen Lamela i una altra vegada Eduardo Porres, haurien de ser recusats perquè es van pronunciar per confirmar els acords de la JEC de l'11 i 18 de març del 2019.

A tot això hi sumava que tampoc no han de ser part en aquest recurs de cassació Manuel Marchena, Andrés Martínez Arrieta, Juan Ramón Berdugo, Antonio del Moral, Andrés Palomo del Arco i Ana María Ferrer García, ja que van ser integrants "de la sala d'enjudiciament que va confirmar l'arbitrària detenció dels presos polítics catalans denunciada per Quim Torra".

Sobre el magistrat Vicente Magro, detallava que ha adoptat decisions confirmant "les ordres de detenció, així com d'ingrés a la presó, nacionals, però també europees i internacionals", la denúncia de les quals per part de Torra, "en exercici del seu dret a la llibertat d'expressió, ha donat lloc a la condemna penal de la qual tracta el recurs de cassació". I pel mateix motiu, demanen també la recusació de Carmen Lamela i Pablo Llarena.

Davant aquestes acusacions, l'escrit fet públic aquest dimecres pel Suprem assenyala que no tenen relació amb l'objectiu del plet o causa, que no és cap altre que un incident d'abstenció, i la seva concurrència és descartable ab initio i "no compromet la imparcialitat dels magistrats que s'han de limitar a decidir si consideren justificada una abstenció".

Afegeix a més que la decisió del president Marchena d'admetre a tràmit la petició d'abstenció per part de Colmenero va ser de mer tràmit i impuls processal i "no pot sustentar la recusació de la totalitat dels magistrats en els termes plantejats, perquè no es fa cap menció a la seva identitat".