La defensa del president de la Generalitat, Quim Torra, torna a moure peça en el recurs davant del Suprem contra la inhabilitació a què el va condemnar el TSJC. El cap de l'executiu català no només ha demanat l'abstenció en el cas del jutge Miguel Colmenero, que ja havia anunciat que s'apartava de la causa arran de la seva vinculació amb la Junta Electoral Central, ha presentat també la recusació contra deu magistrats del Suprem que han estat vinculats a causes de l'1-O, entre els quals Manuel Marchena, que va presidir el judici en què van ser condemnats els líders del procés.

A més, en el cas de Marchena, també en demana l'abstenció davant dels "dubtes" que es plantegen sobre la seva "imparcialitat" arran del fet que el Suprem “alterant l’ordre dels assenyalaments” va anunciar que la vista pel recurs de Torra es veurà el 17 de setembre. El text atribueix aquest fet a una ordre "concreta i específica" de Marchena.

Amb ell, Torra demana la recusació dels altres jutges que van formar part del tribunal que va encausar els líders del procés, com Andrés Martínez Arrieta, Juan Ramón Berdugo, Antonio del Moral i Ana María Ferrer, així com el jutge instructor d'aquell cas, Pablo Llarena, i la jutja Carmen Lamela.

A tots plegats els responsabilitza d'haver participat en la detenció arbitrària dels responsables polítics del referèndum, segons ha considerat el grup de treball de Detencions Arbitràries de Nacions Unides, i contra les quals s'ha pronunciat Torra. És precisament en protesta d'aquestes detencions que es va penjar el llaç groc al balcó de la Generalitat que la JEC va ordenar despenjar, recorden en les seves al·legacions els advocats de Torra, Isabel Elbal i Gonzalo Boye.

Per aquesta raó, s'argumenta que cap dels magistrats que va participar en aquestes detencions o les van confirmar no presenten la "necessària imparcialitat objectiva" per veure aquest cas.

 

Per la mateixa raó, es demana que quedi apartat el magistrat Julián Sánchez Melgar, que com a fiscal general de l'Estat va sol·licitar l'empresonament dels líders del procés, així com Vicente Magro i Eduardo Porres Ortiz, que com a vocal de la JEC ha participat en casos vinculats al conflicte que es va plantejar entre aquest òrgan i el president de la Generalitat.

Per argumentar la necessitat d’aquesta recusació, situa com a precedent que la magistrada Ana María Ferrer, com a membre de la JEC es va abstenir en les deliberacions d'aquest òrgan relacionades amb el procés mentre participava en el judici de l’1-O.

A banda de les recusacions, es reclamen al Suprem explicacions sobre els criteris generals en què es basen les decisions sobre l’assenyalament de les vistes, i en concret sobre l’anunciada vista del dia 17 de setembre prevista per al recurs de Torra.

En aquest punt demana explicacions sobre l’estat dels casos pendents dels anys 2018, 19 i 20. Tot plegat acompanyat amb testificals del president de la sala del Penal del Tribunal Suprem, Manuel Marchena, i la cap de l’oficina de premsa.