La Sala II del Tribunal Suprem ha fixat per al pròxim 17 de setembre la vista per resoldre el recurs del president Quim Torra, condemnat per no treure la pancarta dels presos polítics del balcó de la Generalitat. 

Torra va presentar un recurs contra la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya del 19 de desembre  que el va condemnar per un delicte de desobediència comès per autoritat o funcionari públic a un any i sis mesos d'inhabilitació especial per a l'exercici de càrrecs públics electes, ja siguin d'àmbit local, autonòmic, estatal o europeu, i que ara haurà de resoldre el Suprem, la mateixa sala que va jutjar part del Govern per l'1-O.

Si no hi ha cap problema d'última hora ni les mesures per la Covid-19 ho impedeixen, la vista al president de la Generalitat es farà al Tribunal Suprem el 17 de setembre, durarà un dia i serà pública. 

En la vista es llegirà un resum del recurs que va presentar Torra i hi intervindran el seu advocat, Gonzalo Boye, i el fiscal. Es preveu que el tribunal resolgui segons aquestes exposicions dies després.

El recurs

L'escrit, de 307 pàgines, demana al Suprem que "anul·li" la sentència del TSJC, que l'inhabilita per un any i mig, i en dicti una de nova "absolent" el president del delicte de desobediència. 

El document enumera tot un seguit de vulneracions, fins a dotze, que els advocats del president consideren que s'han produït. La primera, el dret a un jutge imparcial. Concretament, posa de manifest el biaix de diversos membres de la Junta Electoral Central, així com del magistrat que va instruir el cas i del tribunal que va jutjar-lo, pels seus posicionaments públics contra el procés. "Parlem d'una clara intencionalitat política que té seriosos indicis de constituir una palmària persecució política, tant dels denunciants, que actuaven a instàncies dels seus adversaris polítics, com del tribunal", afirma el recurs. 

Seguint aquest fil argumental, denuncia que l'única voluntat de tot el procediment ha estat "apartar il·legalment i il·legítimament el president Torra dels càrrecs que, democràticament, ostenta". És en aquest punt on manifesta que "el judici oral no constituïa un veritable debat, perquè el veredicte ja estava predeterminat". 

 

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat